INFORMACIÓ

De l'1 al 15 de juliol estarem de 9 a 11 h al Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, C/ Tirant lo Blanc, 11- IES L'ALLUSSER. La matrícula per al curs vinent comença el dos de setembre. Podeu demanar més informació a epamutxamel@gmail.com / Del 1 al 15 de julio estaremos de 9 a 11 en el Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, C/ Tirant lo Blanc, 11- IES L'ALLUSSER. La matrícula para el próximo curso comienza el dos de septiembre. Más información en epamutxamel@gmail.com

Veus, la mar a Mutxamel

El dijous 6 de juny Victor Labrado va estar a Mutxamel per a presentar el llibre Veus, la mar (Edicions 62). Abans el grup Cambra Teatre de Mutxamel va fer una lectura dramatitzada d’un capítol d’una altra novel·la de l’autor: Quan anàvem a l’estraperlo (Andana editorial), una obra que recomanem per la seua prosa admirable, que transmet la veu del narrador, en primera persona, d’una forma tan viva que sembla que tenim al costat el personatge.

En Veus, la mar, l’autor crea l’obra a partir de les converses amb patrons de barca, de més d’una huitantena d’anys, dels ports de Xàbia, Calp, Altea, la Vila Joiosa, el Campello, Alacant i Santa Pola. Els fills dels últims que navegaren a vela, com es va fer durant mil·lennis al Mediterrani.

L’autor aconseguix fer de les veus diverses una gran veu que li parla al lector com si sentira a la mateixa mar. Les veus primeres són les de la infantesa, marcada per la guerra. Després seguim la seua trajectòria de xiquets que ben enjorn van haver de posar-se a treballar, com la majoria dels de la generació de la postguerra. I ens embarcarem amb ells per una travessia vital a través de la mar, amb alegries i sacrificis, amb episodis carregats d’una gran tensió dramàtica, com poden ser la narració dels naufragis. En què l’home lluita contra la mar i el vent, i mostra la seua feblesa però també la seua grandesa per fer-li front a la força de la natura. Fins arribar als últims anys en què al fons de la mar per on abans les xarxes pujaven carregades de peix ara trobem una quantitat més que nombrosa de deixalles que van des d’envasos de plàstic a llavadores i, fins i tot, grues. I al final quan acabem de llegir, no solament ens portem una quantitat de lèxic nou del món marítim, entre el qual figura, per descomptat, el de nom de peixos, sinó que la vivència dels personatges ha pres tan fondo que sentim les veus com si tornaren una i una altra volta, com tornen les ones de la mar, per a impregnar-nos i formar part de nosaltres mateixos. I eixes veus que ens parlen, creen un paisatge inesborrable. Com si mentre les sentírem ens diguérem: Veus, la mar, lector. Immensa, profunda, intemporal, teua.

Històries de vida a Mutxamel: Gent de Carro. Memòria d'un passat entre cavalls

El passat dijous al Centre Social José Bernabeu Alberola de Mutxamel, van tindre l’ocasió de veure el documental Gent de Carro. Memòria d’un passat entre cavalls un projecte de la Quadra Llopis- Ivars ‘’Benavent’’, conjuntament amb l’Ajuntament de Benissa i La Nana Produccions. El segell de ‘’Quadra Llopis – Ivars Benavent’’ és la marca que representa el treball que realitzem, com conservació i documentació de fotos o vídeos, exposició fotogràfiques o etnogràfiques, exhibicions de treballs agrícoles, xicotetes xarrades i restauració de tot tipus d’objectes relacionats amb el món del cavall valencià. Un projecte que vol rescatar tot un món que està en perill d’extinció. I Quico Llopis va saber fer arribar al públic la passió i la força que hi posa. Un jove nascut en 1994 a Benissa que considera cabdal que coneguem la importància que ha tingut el món del cavall valencià en tota la nostra història i ho demostra en el seu paper com a entrevistador que sap extraure dels entrevistats un excel·lent documents antropològic. Aquest documental vol rescatar de l’oblit aquells oficis, vocabularis i històries que la memòria oral valenciana està perdent. Profunditza en l’evolució d’un ofici antic entre els valencians. I finalment, promou la conservació del món del cavall valencià perquè conté unes característiques especials que els diferencien de qualsevol regió del país.

Cinc homes ens parlen dels oficis antics que giraven entorn al món del cavall valencià, són carreters, tractants i llauradors que ens expliquen la vida que duien (condicions laborals, horaris, vivències,...). I ho fan amb una naturalitat que traspassa la pantalla i fa que ens emocionem en sentir com nostres aquelles condicions de vida. I més si pensem que no fa tant d’això. Alguns del presents coneixien de primera mà el que es deia, per a d’altres se’ls representava la infantesa de pares que van viure en les condicions de vida de la primera postguerra, quan als dotze anys un xiquet treballava com un home.

En el III concurs de ‘’Curts del Moscatell’’ de Teulada, ha sigut premiat com a millor documental en la categoria especial. Tot per a promoure i conservar el món rural valencià. Podeu veure el documental en l'enllaç següent: Gent de carro. Memòria d'un passat entre cavalls

Convivencia CFPA DE L'ALACANTÍ 2019

El CFPA de Mutxamel participó el 9 de mayo en el Día de Convivencia y Talleres de los Centros de FPA de la Comarca de L ´Alacantí en el Centro de FPA Alberto Barrios de Alicante.

El día 9 de mayo de 2019, la Coordinadora de Centros de Adultos de la Comarca de L´Alacantí, en el Centro de FPA Alberto Barrios de Alicante celebró un día de Convivencia y Talleres en el que nuestro Centro Municipal estuvo representado con el taller del “Tomate Muchamiel” gracias a la colaboración de la concejalía de Agricultura de l’Ajuntament de Mutxamel. No es necesario decir que la aceptación fue absoluta y que, quien se acercó a nuestro taller pudo recoger un plantón para llevar a casa. Como curiosidad, destacamos que muchos alumnos y alumnas nos contaron su experiencia con el taller del año pasado y que las “buenas cosechas” fueron numerosas. Nuestro municipio es conocido fuera de sus fronteras por muchos motivos: sus fiestas, su gastronomía, su calidad de vida. Pero, si decimos: “Tomate”, todo el mundo responde. “Muchamiel”. Este producto es conocido y apreciado por su calidad y sabor. Sin embargo, en los últimos tiempos, debido al abandono de los modos de cultivo tradicionales, esta variedad se estaba perdiendo. El interés y el esfuerzo del Ajuntament de Mutxamel, en colaboración con la EPSO, Escuela Politécnica Superior de Orihuela de la Universidad Miguel Hernández, ha permitido que este producto genuino de nuestro pueblo, vuelva a estar presente en nuestras mesas. El Centro de FPA de Mutxamel participa, en su segundo año consecutivo, con un taller que permite dar a conocer sus cualidades y formas de cultivo.

El CFPA de Mutxamel va participar el 9 de maig en el Dia de Convivència i Tallers dels Centres de FPA de la Comarca de l´Alacantí en el Centre de FPA Alberto Barrios d'Alacant. El dia 9 de maig de 2019, la Coordinadora de Centres d'Adults de la Comarca de l´Alacantí, en el Centre de FPA Alberto Barrios d'Alacant va celebrar un dia de Convivència i Tallers en el qual el nostre Centre Municipal va estar representat amb el taller de “Tomata Muchamiel”, gràcies a la col·laboració de la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de Mutxamel. No cal dir que l'acceptació va ser absoluta i qui es va acostar al taller va poder recollir un plançó per a portar a casa. Com a curiositat, destaquem que molts participants ens van contar la seua experiència amb el taller de l'any passat i que les “bones collites” van ser nombroses. El nostre municipi és conegut fora de les seues fronteres per molts motius: festes, gastronomia i qualitat de vida. Però, si diem: “Tomata”, tothom respon: “Mutxamel”. Aquest producte és conegut i estimat per la seua qualitat i sabor. No obstant això, en els últims temps, a causa de l'abandó de les maneres de cultiu tradicionals, aquesta varietat s'estava perdent. L'interés i l'esforç de l’Ajuntament de Mutxamel, en col·laboració amb col·laboració amb l'EPSO, Escola Politècnica Superior d'Oriola de la Universitat Miguel Hernández,ha permés que aquest producte genuí del nostre poble, torne a estar present en les nostres taules. El Centre de FPA de Mutxamel participa, com l’any passat, amb un taller que permet donar a conéixer les seues qualitats i formes de cultiu.

Carrers del poble i festivitats

Les ciutats i els pobles van fent-se amb el pas del temps i als carrers els donem noms de persones, fets o elements significatius per a la història i els costums. A Mutxamel també, un dels carrers més antics de la localitat és el de Sant Vicent que es troba en la part del poble que comunica amb el Poble Nou i la Venteta, a la dreta del camí de la Rula, que rep el nom de Sant Francesc, i fa una revolta. Molt a prop d'on fa la volta, sobre una paret, ara pràcticament amagada per l'hedra es troba una composició de rajoles del sant valencià més famós. Tan famós i celebrat que la festivitat la van passar al dilluns següent al de Pasqua, i encara que no era festa laboral a Mutxamel, també aquí es feia la processó del combregat i sobretot era l'últim dia de mona, i fins i tot l'escola estava tancada.

Este any l'Acadèmia Valenciana de la Llengua commemora el 600 aniversari de la seua mort i li ha dedicat l'activitat l'escriptor de l'any, amb exposicions, la publicació d'un còmic i un congrés internacional al mes d'octubre. Entre la seua obra literària destaquen els sermons que al costat del discurs religiós trobem força informació dels costums de les persones al segle XIV. També la tradició narrativa ens ha deixat els miracles, entre els quals destaca el de Morella. I al seu voltant han aparegut obres que van ser polèmiques perquè qüestionaven la figura del sant o bé feien una mirada crítica o la tractaven des de la paròdia, com La portentosa vida del pare Vicent de Carles Mira. Per tant un dia que ens parla de la vida quotidiana de la localitat i de tota la Comunitat Valenciana. I en què molts valencians i valencianes celebraven el seu sant. // Las ciudades y los pueblos se van construyendo con el paso del tiempo y a las calles les damos nombres de personas, hechos o elementos significativos para la historia y las costumbres. En Mutxamel también, una de las calles más antiguas de la localidad es la de Sant Vicent que se encuentra en la parte del pueblo que comunica con el Poble Nou y la Venteta, a la derecha del camí de la Rula, que recibe el nombre de Sant Francesc, y hace una curva. Muy cerca de donde hace la vuelta, sobre una pared, ahora prácticamente escondida por la hiedra se encuentra una composición de baldosas del santo valenciano más famoso. Tan famoso y celebrado que la festividad la pasaron al lunes siguiente al de Pascua, y aunque no era fiesta laboral en Mutxamel, también aquí se hacía la procesión del "combregat" y sobre todo era el último día de mona, e incluso la escuela estaba cerrada. Este año la Academia Valenciana de la Llengua conmemora el 600 aniversario de su muerte y le ha dedicado su sección l'escriptor de l'any con exposiciones, la publicación de un cómic y un congreso internaiconal en el mes de octubre. Entre su obra literaria destacan los sermones que junto al discurso religioso encontramos bastante información de las costumbres de las personas en el siglo XIV. También la tradición narrativa oral nos ha dejado los milagros, entre los cuales destaca el de Morella. Y a su alrededor han aparecido obras que fueron polémicas porque cuestionaban la figura del santo o la trataban desde la parodia, como La portentosa vida del padre Vicent de Carles Mira. Por tanto un día que nos habla de la vida cotidiana de la localidad y de toda la Comunitat Valenciana. Y en el que muchos valencianos y valencianas celebraban su santo.

XI EDICIÓN DE LA JORNADA GASTRONÓMICA DEL CFPA DE MUTXAMEL/ XI EDICIÓ DE LA JORNADA GASTRONÒMICA DEL CFPA DE MUTXAMEL

Todos estamos de acuerdo en que no hay nada que una más a las personas que compartir una buena comida. No importa ni tu procedencia, ni tus ideas políticas o religiosas. Afortunadamente, la gastronomía rompe toda diferencia. Un año más, el pasado miércoles 3 de abril en las instalaciones del IES L’ALLUSSER, celebramos la XI Jornada Gastronómica Internacional y, como no podía ser de otra forma, ha resultado un éxito. Cuarenta platos de diferentes nacionalidades, elaborados por los alumnos de nuestro Centro de FPA, fueron motivo más que suficiente para convertir este acto en toda una celebración. Los países participantes fueron: Alemania, Argelia, Argentina, Bélgica, Brasil Bulgaria, China, Cuba, España, Francia, La Reunión (Francia ), Italia, Kazajstán, Marruecos, Sáhara Occidental ,Suecia , Ucrania, Venezuela y una representación de la gastronomía de la C. Valenciana.

En definitiva, el Centro de Formación de Personas Adultas del Ayuntamiento de Mutxamel, se convierte, un año más, en el reflejo de un municipio dinámico y abierto a otras culturas, ideas y formas de vida que no hacen sino enriquecer a sus gentes. Gracias a todos y a todas y...hasta el año próximo. XI EDICIÓ DE LA JORNADA GASTRONÒMICA DEL CFPA DE MUTXAMEL Tots estem d'acord que cap cosa unix més les persones que compartir un bon menjar. No importa ni la teua procedència, ni les teues idees polítiques o religioses. Afortunadament, la gastronomia trenca tota diferència. Un any més, el passat dimecres 3 d’abril a les instal·lacions de l’IES L’ALLUSSER, vam celebrar la XI Jornada Gastronòmica Internacional i, com no podia ser d'una altra forma, ha resultat un èxit. Quaranta plats de diferents nacionalitats, elaborats per alumnes del nostre Centre de FPA, van ser motiu més que suficient per a convertir aquest acte en tota una celebració. Els països participants van ser: Alemanya, Algèria, l'Argentina, Bèlgica, el Brasil Bulgària, la Xina, Cuba, Espanya, França, La Reunió (França ), Itàlia, Kazakhstan, el Marroc, Sàhara Occidental ,Suècia , Ucraïna, Veneçuela i una representació de la gastronomia de la C. Valenciana. En definitiva, el Centre de Formació de Persones Adultes de l'Ajuntament de Mutxamel es convertix, un any més, en el reflex d'un municipi dinàmic i obert a altres cultures, idees i formes de vida que no fan sinó enriquir la seua gent. Gràcies a tots i a totes i...fins a l'any que ve.

21 de març. Dia Internacional de la Poesia

21 de març. Ahir 21 de març es va celebrar el dia mundial de la poesia. Hui ho commemorem amb el treball que feren alumnes del centre fa un mes, quan celebràrem el Dia Internacional de la Llengua materna, amb una activitat que mostrava cançons de bressol. Les cançons de bressol són els primers sons que cantem als xiquets i les xiquetes, la veu rítmica que mostra la tendresa i el refugi. La paraula creadora, la paraula dolça i protectora que pren refugi en la poesia, des de la popular fins a la més elaborada./ Ayer 21 de marzo se celebró el Día Mundial de la Poesía. Hoy lo conmemoramos con el trabajo que hicieron alumnos y alumnas del centro hace un mes, cuando celebramos el Día Internacional de la Lengua Materna, con una actividad que mostraba canciones de cuna. Las canciones de cuna son los primeros sones que cantamos a los niños y las niñas, la voz rítmica que muestra la ternura y el refugio. La palabra creadora, la palabra dulce y protectora que se refugia en la poesía, desde la popular hasta la más elaborada.

Daisy ( criollo de la isla de la Reunión.) LA MAGIA DE LA MELODIA Me acuerdo cuando éramos pequeñas mis hermanas y yo, nuestra mamá nos cantaba una nana para dormir, la pedíamos cada noche Dodo la minet/ Zenfan de Janet/ Si la minet i dodo pa/ Sat maron va sout a el. Duérmete gatita/ hija de Janet/ si no duerme la gatita/ un gato salvaje vendrá a cogerla. Esta nana nos encantaba. La melodía era tan bonita, tan hermosa, tan relajante que ocultaba el sentido de las palabras que podían darnos miedo, asustarnos o quizás traumatizarnos. Años después, canté esta misma nana para mis hijos y ellos la cantaron para sus hijos, mis nietos. Lo hicieron también mis hermanas. Helder i Sílvia , Folklore brasileny Cançâo de Ninar Eu tinha uma boneca asssim/ que veio de Paris pra mim/ se eu ponho ela de pé náo cai/ e diz também mamâ e papai./ Um dia veio a tentaçao/ escorregou, caiu no chao/ quebrou seu narizinho em pé/ perdeu a fala até/ Naó disse mais mamae e nem papai/ Meu Deus enu fico triste ai ai./ Yo tenía una muñeca así( que vino de París para mí,/ Si yo la pongo de pie, no cae,/ y dice también mamá y papá./ Un dia vino la tentación/ se deslizó en el suelo/ se rompió su naricita de pie/ perdió el habla también./ No ha dicho más mamá y papá./ Mi Dios me siento triste, Ay, Ay./ Boi de Cara Preta Boi, boi, boi/ Buey da cara preta/ pega essa criança/ que tem medo de careta/ Buey de la Cara Negra Buey, buey, buey,/ Buey de la cara negra/ agarra a ese niño/ que tiene miedo de tu carita./ Nana nene Nana nene que a Cuca vem pegar papai foi na roca mamae no cafezal Nana Nene Nana nene/ que la Cuca viene a recoger/ papá fue a la plantación/ mamá al cafetal./ Kaci i Nabila. Suec Jag känner mammas kärlek som är/ Speciell, hennes glädjio att ha burit mig/ i hela hennes graviditet, den kärlekenn finns/ i mig för alltid./ Siento que el amor de mamá es especial, por haberme dado su alegría a lo largo de su embarazo, siento que el amor está en mí para siempre. Jag känner mammas kärlek som är/ Speciell, hennes glädje att ha burit mig/ i hela hennes graviditet, den kärlekenn finns/ i mig för alltid./ Nana Slaap kindje slaap/ daar buiten woont een schaap/ een schaap met witte voetjes/ Die drinkt de melk zo zoetjes/ slaap kindje slaap/ Daar buiten llopt een schaap/ Duerme niño duerme fuera vive una oveja una oveja con patas blancas que toma la leche buena. Ik ga slapen/ ik ben moe/ doe mijn beide oogjes toe/ heer hou ook deze nacht/ over mij trouw de wacht/ Voy a dormir estoy cansada cierro mis ojos Dios me hace guardia fiel esta noche María Jesús A dormir va la rosa de los rosales/ y a dormir va mi niña, porque ya es tarde,/ porque ya es tarde niña, porque ya es tarde,/ y a dormir va la rosa de los rosales, de los rosales,/ niña de los rosales,/ y a dormir va mi niña porque ya es tarde.

Les llengües de Mutxamel

En la presentació que vam fer el passat 20 de febrer per a commemorar el Dia de la Llengua Materna férem referència al fet que a Mutxamel hi ha dos llengües oficials, el valencià i el castellà. El valencià que durant anys va ser la llengua majoritària, però minoritzada, ara ha passat a ser minoritària i oficial, però tot i que oficial, encara minoritzada en alguns sector. El fet significatiu que s'ha produït en els últims anys és la diversitat de la procedència de part dels habitants de Mutxamel, (dades de l'INE 2018):

Com en la imatge que proposa Isabel de la classe d'espanyol per a estrangers, el valencià i el castellà, com a llengües oficials que són, es convertixen en mitjà de convivència dels mutxamelers i mutxameleres. Aqüeducte que connecta amb la nostra paraula en valencià aiguadut, en la pronunciació mutxamelera aiguaüt. Per este aqüeducte de la comunicació en la nostra localitat conviuen persones que parlen més de quinze llengües i que han de saber que el valencià forma part de les llengües que els donen la benvinguda i és esencial per a conéixer la toponímia,la història i els costums de la terra on ara viuen.

I per acabar mostrem la presentació d'Aziza, alumna del primer cicle de valencià que ens presenta una taula d'equivalència entre l'abecedari àrab i la transcripció a llengües llatines.

BABEL

Per a commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna portem sota el nom de Babel esta proposta que vol ser de reflexió sobre la llengua partint d’un fet que arriba al nostre imaginari cultural pel relat bíblic que ens diu que la divisió de les llengües és un símbol d’incomunicació i de destrucció. Nosaltres plantegem que la destrucció no arriba sols per la divisió de les llengües, sinó per la voluntat d’incomunicació. Per la imposició d’uns sobre altres. Si el llenguatge és comunicació, no pot ser un instrument de divisió sinó un mitjà per a poder conviure-hi. Per eixe motiu reivindiquem BABEL com un lloc de trobada i coneixement on caben totes les llengües. No hi ha més llenguatge possible que la voluntat de comunicació.

El valencià i el castellà són les llengües oficials de Mutxamel per això partirem de les dos però volem mostrar també les altres llengües que conviuen a la població i al centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, demanem a alumnes del centre qne mostren les seues llengües, les diferents grafies i les obres literàries significatives. I un dels recursos que fem servir és el poema visual, aprofitant que este any se celebra l’any Brossa. I volem compartir l'activitat amb qui vulga participar-hi el dimecres 20 a les 20 hores en el Centre per a parlar de llibres i alçar ponts i torres que afavorisquen la comunicació.

INSCRIPCIÓ DE LES PROVES DE CERTIFICACIÓ 2019 EOI

S'ha obert el termini de matriculació de l’alumnat lliure per a fer les proves de certificació dels nivells A2, B1, B2, C1 I C2 de Valencià a les EOI. Per a poder matricular-se en la prova de certificació de valencià de les EOI, els alumnes hauran de fer la matrícula per via telemàtica, així com presentar necessàriament en la secretaria de l’escola oficial d’idiomes, dins el termini establit, el justificant del pagament bancari juntament amb la documentació sol·licitada perquè, d’esta manera, quede formalitzada la matrícula. El període de matriculació telemàtica en la prova de certificació comprendrà des de les 09.00 hores del dia 11 de febrer de 2019 fins a les 15.00 hores del dia 25 de febrer de 2019. Des del dia 12 de febrer de 2019 fins al dia 8 de març de 2019 es podrà aportar a la secretaria del centre el justificant del pagament bancari de la taxa i la documentació sol·licitada. Una vegada finalitzat el termini de matriculació, les escoles oficials d’idiomes faran públiques, el dia 13 de març de 2019, les llistes provisionals dels alumnes matriculats en la prova de certificació Dates i nivells de les proves de certificació Valencià: C1 dijous 23 de maig 9.30 C2 dilluns 27 de maig 9.30 B2 dimarts 28 de maig9.30 A2 dimecres 12 juny 9.30 B1 dijous 13 juny 9.30 Convocatòria extraordinària de setembre 4 setembre C2 9 h 5 setembre B1, C1 9 h 10 setembre A2, B2 9 h