MUTXAMEL CONTEXTUALITZA ELS MISTERIS ASSUMPCIONISTES DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA AMB LA SEUA HISTÒRIA, ARQUITECTURA I PAISATGE.

Del 7 al 13 de desembre al temple parroquial del Salvador es va poder veure l’exposició itinerant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al voltant dels misteris assumpcionistes.

La mostra resumix en dotze panells la importància de les representacions marianes en terres valencianes des del segle XV. Encara que València i Castelló també tingueren el seu Misteri, només Elx en conserva intacta la tradició. La Festa, com també es coneix el Misteri, està declarada Patrimoni Cultural Immaterial des del 2001. Al llarg d’estos dies van visitar l’exposició alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, alumnes de primer de Batxiller de l’IES MUTXAMEL i IES L’ALLUSSER, i alumnes de tercer i quart de l’ESO del centre Aire Libre.

Vam voler contextualitzar els misteris assumpcionistes amb els misteris de la Mare de Déu de Loreto i per això va coincidir l’exposició amb el 10 de desembre, dia de la seua festivitat i la van realitzar en l’església del Salvador, gràcies a la col·laboració del rector i vicari, Victor Palacios i Manuel Jover, i les persones que ens obrien: Pepe Aracil i Amàlia. I també es va fer el 13 de desembre la conferència, de la cronista i bibliotecària Assumpció Brotons i Francesc Ortiz, per a commemorar els quatre-cents anys de l’arribada de Vicent Bendicho a Mutxamel, en 1618. I que va ser qui va trobar el manuscrit on es narren els primers misteris i l’inclou al llibre de la confraria. L’acte va ser presentat per Amparo García, presidenta de la confraria de la Mare de Déu de Loreto, i clausurat pel senyor alcalde, Sebastián Cañadas.

Per acabar el diumenge 16 de desembre de 2018, es va realitzar el que anomenàrem El camí del misteri. El diccionari ens diu que un misteri és una cosa oculta, molt difícil de comprendre o explicar. I en certa manera el mateix camí que seguirem és un misteri, perquè davant de les actuacions urbanístiques se’ns fa difícil de comprendre que on hui hi ha construccions i terra erma, fa poc més de tres quarts de segle, i al llarg dels segles passats, era la joia de l’horta d’Alacant. Un paisatge amé i un verger quan la climatologia era mitjanament favorable, gràcies a l’esforç de les persones que hi vivien i la tècnica dels sistemes d’irrigació que van ser capaços d’aprofitar fins a l’última goteta d’aigua. Vinculat a l’agricultura, apareix, alhora, el misteri religiós, perquè llavors quan les sequeres es prolongaven, els hòmens i les dones demanaven l’ajuda de la providència divina, en este poble mitjançant la intervenció de la Mare de Déu de Loreto. Gràcies a Vicent Bendicho, curat i arxiver de la parròquia fa quatre-cents anys, tenim documentada més d’una rogativa que va seguir l’itinerari que hui farem. De Mutxamel al monestir de la Santa Verònica, on es trobava la vera icona del rostre de Crist. I Bendicho, en el llibre de la Confraria de la Verge, relata entre altres rogatives la del misteri onzé, quan es manifesta el prodigi prop del monestir, en el lloc on s’alçà l’ermita construïda després a expenses de Joan Nomdedeu: i ho fa a través del recurs literari d’haver trobat un quadernet, datat aproximadament cinquanta anys abans.

En este misteri arreplega un dels altres significats que hi ha al diccionari, on teatralitat i religió s’unixen en la dramatització d’un passatge bíblic o de la vida dels sants. En el nostre cas l’escenari del misteri de l’1 de Març, que copia Bendicho d’un quadern en mal estat escrit anys abans per mosén Francesc Juan Artés, es veu ampliat en les narracions orals, que passaven de generació a generació, i la Mare de Déu plora damunt d’una branca seca d’ametler i la branca flora; i hi ha pleit entre mutxamelers i santjoaners, perquè estos volen la imatge per a ells, però serà per als primers que porten el pal·li, i al final els mutxamelers aconseguixen arribar primers, “perquè la Verge de Loreto vol ser de Mutxamel”. Va ser un matí en què al voltant de cinquanta persones vam compartir un itinerari on encara es pot endevinar com era el paisatge que recorrien mutxameleres i mutxamelers. Una activitat per viure i conviure, amb el present i el passat, que permetrà el futur de Mutxamel, i que ens ajudarà a respectar el medi i la llengua que des de fa més de cinc-cents anys forma part d’esta terra. Una activitat que ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats (AVL, parròquia, Ajuntament, centres educatius), i persones que han fet possible mitjançant la transversalitat un projecte que s’enquadra dins de l’aposta de l’Ajuntament per a fer de Mutxamel una ciutat educadora.

Dona soc i és humana ma mesura

En uns pocs dies novembre commemora el dia de les lletres valencianes, el dia 20, data de publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc; el 23, l'aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià; i el 25, és el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona. Per tot això són nombrosos els actes que es realitzen a tot arreu. Si dijous passat al centre vam realitzar la nostra proposta de les Sabates Roges, hui publiquem una entrada amb un breu comentari als versos de Clementina Arderiu. No cap dubte que, per a eliminar la violència contra les dones, una de les accions més significatives és mostrar el seu vessant públic. Mostrar i donar a conéixer la seua obra. Clementina Arderiu forma part de la generació de dones, nascudes en l'últim terç del segle XIX, que als anys vint i trenta revolucionen la societat i comencen a prendre part de propostes abans solament vinculades als hòmens. I en eixos anys com expressa l'autora la dona va llançar una roba que l'oprimia per una altra més lleugera. Pròxims ja els anys vint del segle XXI, encara continua sent necessari refermar la seua posició en la societat i sobretot exigir acabar amb la violència que patixen pel sol fet de ser dona. I hem de ser conscients que tots i totes no volem sentir més el fred que hi provoca la violència contra les dones.

23 de novembre: 35 anys de Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

Fa 35 anys a Alacant es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Gràcies a la qual el valencià tornava a l'escola i es posava en valor la llengua pròpia dels valencians en què es construïx el nostre passat. Recordem que fins a mitjan segle XX era la llengua majoritària de Mutxamel, tot i que minoritzada. Ara és la llengua minoritària que no pot consentir ser minoritzada i per això cal celebrar dies com el de hui. Perquè el valencià és patrimoni de tots els mutxamelers i mutxameleres. Un patrimoni que per a mantindre's necessita de l'esforç de tots i totes, i que comença amb un bon dia. La nostra toponímia i la nostra història necessita el valencià per a continuar sent. És la llengua de la memòria que sent la del present serà la del futur.

Sabates Roges contra la violència de gènere

El CFPA de Mutxamel conmemora el Día Internacional contra la Violencia de Género, con su aportación al proyecto “Zapatos Rojos: Arte y Memoria contra el Feminicidio” La tarde del 22 de noviembre, el Centro Municipal de Formación de Personas Adultas del Ayuntamiento de Mutxamel se unió a este proyecto artístico con los más de 80 pares de zapatos rojos aportados por alumnos y alumnas, profesores y personal de administración y servicios. El proyecto que os presentamos fue una iniciativa de Elina Chauvet, artista mejicana, que en 2009 comenzó su recorrido por diferentes países.

“El color rojo representa la sangre, pero también el corazón de la esperanza”. Mientras la violencia hacia las mujeres no sea un tema urgente en los espacios legislativos, Zapatos Rojos continuará indefinidamente, ya que es un símbolo de reflexión”. Estas palabras de E. Chauvet tienen como fundamento su experiencia personal, ya que su hermana murió víctima de la violencia de su marido. Visibilizar la violencia hacia las mujeres, aunque sea de manera simbólica, provocar la reflexión sobre este problema en el mundo, son objetivos de esta instalación artística que sigue su recorrido imparable. Pero, no todo acaba aquí. Desde las aulas y, a través de la música, la poesía, los testimonios… estamos demostrando que la Educación es una herramienta poderosa de transformación social. Provoca el debate y la reflexión sobre la violencia hacia las mujeres y la justicia. Los profesores del CFPA municipal de Mutxamel quieren agradecer a todos y todas su colaboración por haber materializado este proyecto.

El CFPA de Mutxamel commemora el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, amb la seua aportació al projecte “Sabates Roges: Art i Memòria contra el Feminicidi” La vesprada del 22 de novembre, el Centre Municipal de Formació de Persones Adultes de l'Ajuntament de Mutxamel es va unir a aquest projecte artístic amb els més de 80 parells de sabates roges aportades per alumnes, professors i personal d'administració i serveis. El projecte a què es van sumar va ser una iniciativa d'Elina Chauvet, artista mexicana, que en 2009 va començar el seu recorregut per diferents països. “El color roig representa la sang, però també el cor de l'esperança”. Mentre la violència contra les dones no siga un tema urgent en els espais legislatius, Sabates Roges continuarà indefinidament, ja que és un símbol de reflexió”. Aquestes paraules de E. Chauvet tenen com a fonament la seua experiència personal, ja que la seua germana va morir víctima de la violència del seu marit. Visibilitzar la violència contra les dones, encara que siga de manera simbòlica, i provocar la reflexió sobre aquest problema en el món són objectius d'aquesta instal·lació artística que seguix un recorregut imparable. Però, no tot acaba ací. Des de les aules i, a través de la música, la poesia i els testimonis estem demostrant que l'Educació és una eina poderosa de transformació social. Provoca el debat i la reflexió sobre la violència cap a les dones i la justícia. Els professors del CFPA municipal de Mutxamel volen agrair a tots i a totes la seua col·laboració per haver materialitzat aquest projecte.

Curs de formació i avaluació del nivell A1 de coneixements del valencià.

El 31 d’octubre va eixir publicada la resolució de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que autoritza el Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel a impartir cursos de formació i avaluació del nivell A1 de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. En la resolució d’11 d’agost de 2017, publicada en el DOGV de l’1 de setembre de 2017 podeu veure la programació i els criteris d’avaluació.

Inauguració oficial curs CFPA de l'Alacantí

OBERTURA OFICIAL DEL CURS 2018-19 DE CENTRES DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES DE LA COMARCA DE L'ALACANTÍ. El 30 d'octubre va tindre lloc a l'Auditori-Teatre de la Casa de Cultura de Mutxamel l'acte inaugural del curs acadèmic 2018-19 dels Centres de Formació de Persones Adultes de la comarca de L'Alacantí. Malgrat la pluja, es van reunir al voltant de 400 persones entre alumnes, professors, amics i familiars d'Alacant, Mutxamel, Sant Joan, Sant Vicent i Xixona. L'acte va començar amb la presentació de Pau i Magda del Centre Coordinador Barri Tómbola d'Alacant, que van agrair l'hospitalitat de Mutxamel i la vertadera importància de la presència dels alumnes dels Centres de Persones Adultes en un ensenyament públic. L'acte va continuar amb la intervenció de José Antonio Corral, antic professor d'adults, actual cap del Servei d'Educació i Política Lingüística de la Direcció Territorial d'Alacant. On va destacar el compromís amb l'aprenentatge de totes aquelles persones que decideixen matricular-se en els Centres de Formació de Persones Adultes. El colofó de la jornada va estar a càrrec de la Big-Band del Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d'Alacant dirigida per Jesús Cantos. Una agrupació formada per 25 joves músics que ens va delectar amb un variat repertori on la qualitat interpretativa va quedar reflectida en la reacció del públic. Els centres de formació de la comarca volen destacar-que continuen treballant perquè l'educació de les persones adultes seguisca el seu camí de creixement i importància en la nostra societat. Una societat de persones que aposten per l'Educació com a emancipadora i, en definitiva, com a eina de llibertat.

APERTURA OFICIAL DEL CURSO 2018-19 DE CENTROS DE FORMACIÓN DE PERSONAS ADULTAS DE LA COMARCA DE L’ALACANTÍ. El 30 de octubre tuvo lugar en el Auditorio-Teatro de la Casa de Cultura de Mutxamel el acto inaugural del curso académico 2018-19 de los Centros de Formación de Personas Adultas de la comarca de L’Alacantí. A pesar de la lluvia, se reunieron alrededor de 400 personas entre alumnos, profesores, amigos y familiares de Alicante, Mutxamel, San Joan, Sant Vicent y Xixona. El acto comenzó con la presentación de Pau y Magda del Centro Coordinador Barri Tómbola de Alicante que agradecieron la hospitalidad de Mutxamel y la verdadera importancia de la presencia de los alumnos de los Centros de Adultos en una enseñanza pública. El acto continuó con la intervención de José Antonio Corral, antiguo profesor de adultos, actual Jefe del Servicio de Educación y Política Lingüística de la Dirección Territorial de Alicante. En la que destacó el compromiso con el aprendizaje de todas aquellas personas que deciden matricularse en los Centros de Formación de Personas Adultas. El colofón de esta Jornada estuvo a cargo de la Big-Band del Conservatorio Superior de Música Óscar Esplá de Alicante dirigida por Jesús Cantos. Una agrupación formada por 25 jóvenes músicos que nos deleitó con un variado repertorio donde la calidad interpretativa quedó reflejada en la reacción del público. Los centros de formación de la comarca destacaros que siguen trabajando para que la educación de las personas adultas siga su camino de crecimiento e importancia en nuestra sociedad. Una sociedad de personas que apuesten por la Educación como emancipadora y, en definitiva, como herramienta de libertad.

Atrevir-se a aprendre,

SAPERE AUDE

Ahir, 4 d’octubre, al Centre Social José Bernabéu Alberola de Mutxamel, Francesc Pastor Verdú va presentar l’últim llibre de Leandre Iborra Sapere Aude que va guanyar la XIV biennal de novel·la Vila d’Onil. Una novel·la que ens presenta una intriga a les muntanyes interiors d’Alacant. Alcoleja i les sendes de l’Aitana se’ns presenten i ens conviden a visitar-les. Així com la novel·la convida a saber, a ser audaç davant del coneixement i l’aprenentatge, l’alumnat dels centres de persones adultes emprenen l’aprenentatge amb una ferma voluntat de saber i conéixer.

Inici curs

INICIO CURSO CFPA MUTXAMEL Con el inicio del nuevo curso 2018/19 el mes de septiembre es un bullir de actividades en nuestro centro de formación de personas adultas de Mutxamel. La alegría del reencuentro con alumnas y alumnos que prosiguen sus estudios. La expectación de los alumnos y alumnas de nueva incorporación. Todo son proyectos, ilusiones y el deseo del comienzo de un curso en el que el esfuerzo y la constancia serán la base para conseguir nuestros objetivos.

Este año, como novedad, hemos cambiado la forma de inicio del curso. La presentación del curso por aulas y en una fecha concreta. Creemos que así resolvemos y particularizamos todas aquellas dudas que, en un acto conjunto, quedaban diluidas. Nos hemos encontrado con gratas sorpresas. Alumnos que lo fueron hace más de 25 años y vuelven a las aulas con las mismas ilusiones, pero sin tantas obligaciones personales. El deseo de aprender no tiene fecha de caducidad. Mutxamel es un municipio internacional, cada vez son más los alumnos y alumnas de diferentes nacionalidades que vienen a aprender tanto el castellano como el valenciano. Os seguiremos informando de cómo marcha este inicio de curso. Un saludo a todas y todos. INICI CURS CFPA MUTXAMEL Amb l'inici del nou curs 2018/19 el mes de setembre és un no parar d'activitats en el nostre centre de formació de persones adultes de Mutxamel. L'alegria del retrobament amb alumnes que prossegueixen els estudis. L'expectació dels alumnes de nova incorporació. Tot són projectes, il·lusions i el desig del començament d'un curs en el qual l'esforç i la constància seran la base per a aconseguir els objectius. Enguany, com a novetat, hem canviat la forma d'inici del curs. La presentació del curs per aules i en una data concreta. Creiem que així resolem i particularitzem tots aquells dubtes que, en un acte conjunt, quedaven diluïts. Ens hem trobat amb grates sorpreses. Alumnes que ho van ser fa més de 25 anys i tornen a les aules amb les mateixes il·lusions, però sense tantes obligacions personals. El desig d'aprendre no té data de caducitat. Mutxamel és un municipi internacional, cada vegada són més els alumnes de diferents nacionalitats que vénen a aprendre tant castellà com valencià. Vos continuarem informant de com marxa este inici de curs. Una salutació a totes i tots.

Cursos de valencià

Com en anys anteriors l'oferta formativa en valencià inclou els cursos de preparació a les proves de la JQCV i d'altres institucions que certifiquen el coneixement de valencià. El curs de valencià de preparació a la prova lliure per a obtindre el títol de graduat de secundària aprofita també per a qui vulga presentar-se a la prova lliure dels certificats de Coneixement de Valencià A2 i B1. Comença el 19 de setembre i s'estén al llarg de tot el curs fins al 5 de juny de 2019,les classes són dilluns i dimecres de 19 a 20 hores.

Pel que fa a la preparació de les proves de Coneixement de Valencià B2, C1 i C2, fem un primer curs, que comença també el 19 de setembre, de 30 hores, dilluns i dimecres de 20 a 22 hores, adreçat a qui vulga fer les proves de novembre de la JQCV o a qui vulga començar a preparar les del CIEACOVA de gener o les de la propera convocatòria de juny. El curs de 60 hores començarà el 10 de desembre, la matrícula es farà a partir del 3 de desembre. Els curs d'acreditació de Coneixement de valencià A1, comença l'1 d'octubre, serà dilluns i dimecres de 18 a 19 hores, i les persones que superen el curs rebran l'acreditació de Coneixement de Valencià A1.

MATRÍCULA I PROPOSTES CURS 2018-2019

Acabat el curs 2017-18 amb una matriculació que supera els dos-cents alumnes, preparem la programació per al curs que ve.

Els parlars valencians

El passat 20 d'abril Vicent Beltran Calvo va presentar a l'auditori del centre social José Bernabéu Alberola la segona edició d'Els parlars valencians.

El llibre de Vicent Beltran i Carles Segura editat pel Servei de Publicacions de la Universitat de València descriu de manera molt exhaustiva la riquesa lingüística al llarg del territori valencià. La bona rebuda de l'obra es mostra en les diferents reimpressions que ha tingut i a Mutxamel ens va arribar la segona edició, que millora la primera.

El llibre és el resultat de l'interés dels autors per la seua llengua, fins i tot abans d'estudiar a la Universitat ja paraven atenció sobre les paraules que els envoltaven. Després van vindre els anys de Filologia Catalana, i les respectives tesines, tesis i treballs. Han realitzat entrevistes a milers de persones, i han visitat prop de tres-cents pobles. Els informants són persones de més de setanta anys, “fills i néts de cada poble i a poder ser que no hagen eixit massa per a evitar contaminacions lingüístiques. És el procediment habitual en dialectologia, perquè l’objectiu és identificar el parlar tradicional, les formes heretades».

Un altre dels objectius, que s'assolix cada volta que els receptors en tenen coneixement, és fer recobrar l'autoestima en la forma de parlar i que passen d’avergonyir-se de la seua manera de parlar a sentir-se orgullosos de com ho fan. Una obra que, tal i com reflectix la seua acollida i com n'hi van gaudir els assistents, té interés molt més enllà de l’àmbit purament acadèmic. És a dir, qualsevol persona interessada pot trobar-hi informació ben explicada sense necessitat de tindre coneixements teòrics de dialectologia.

A més cal remarcar que al llarg de les entrevistes es manifesta que les maneres dels parlars valencians compartixen amb la resta del domini lingüístic català més del 90% de característiques, tant lèxiques com morfosintàctiques. Però com que a l'hora d'estudiar la llengua destaquen més les poques coses que ens diferencien que les comunes, i les que escapen de la norma més que les moltes normatives, «el que cal és que la gent s’adone que la seua forma de parlar és igual de bona que qualsevol altra, i que tot i que en situacions formals cal renunciar a algunes coses, hem de valorar el que parlem. Cal adequar-se a cada context, però no titlar com a incorrectes les variants dialectals. Així, a més, estimarem més la nostra llengua i la utilitzarem més».

A la fira no vages

A la Fira no vages ... El dijous 12 d'abril, segon dijous després de Pasqua, un any més com des d'en fa més de cinc-cents celebraren estes terres el dia de la Faç Divina. Més enllà del fet religiós a Mutxamel i Sant Joan, este dia baixaven a Santa Faç, com anomenaven monestir i les poques cases que al voltant es van construir, a la Fira. Anar a la fira representava tota una festa on es podien comprar estris i ferramentes que al llarg de l'any no trobaven en cap altre lloc: des de bunyols a botijons, cànters, botiges i gerres, sense oblidar xiulets, campanetes, torró de nóvia o canya dolça. El coneixement de la llengua està molt vinculat al coneixement dels costums i al nostre apropiament del món. Sempre m'agrada fer notar que mentre que per alguns el mot Santa Faç ho arreplega tot, per a Mutxamel i Sant Joan tenim tres paraules. Santa Faç fa referència unicament al nucli construït i habitat, monestir i cases; la Faç Divina és la icona sagrada, Faç Divina Misericòrdia era el clam que feien servir per a demanar la intersecció divina i que també, alguns en altres contextos quotidians, la fan servir davant d'accions extremes; i per últim el dia de la Fira, era el dijous que celebrava la festa. I com que sempre a casa eixe deia es recordava la dita: A la Fira no vages, si no tens diners. Al que es contestava: I a la Mare de Déu d'Agres si promesa no tens. (si no tens promés) Per això hem demanat una redacció que tinguera com a títol: A la Fira no vages... Estes són algunes i els seus autors. A LA FIRA NO VAGES SI NO TENS DINERS! Ester Montenegro Bernabeu Recorde quan era petita i la meua àvia em deia: a la Fira no vages si no tens diners; i tot seguit em donava alguna moneta perquè poguera anar-hi i gaudir de les atraccions. Quan arribava la festivitat de la Santa Faç, tota la joventut del poble es posava molt contenta, ja arribava l’hora d’anar a la festa. Les meues amigues i jo quedàvem amb altres xics i xiques del poble a la porta de l'ajuntament i tots junts baixàvem caminant fins a Sant Joan on ens preníem un gelat i, després continuàvem fins arribar a la Santa Faç. Abans no era com ara, jo duia diners per poder pujar a una atracció o dues i havia de decidir molt bé a quina de totes preferia pujar, tot i que sempre guardava uns pocs diners per comprar-me un tros de canya dolça... m’encantava! Després de passejar tot el matí del diumenge per la fira tornàvem a casa a dinar. Quan tornava a casa la meua iaia sempre em preguntava per la fira i em contava com era de diferent aquesta quan ella era petita: abans la gent aprofitava la fira per comprar graelles, casseroles, perols de fang,... coses que abans no es venien al poble i havien d’esperar que es celebrara la fira per a poder comprar-les. La Fira que va conéixer la meua àvia no és la Fira que jo vaig conéixer i possiblement la que jo conec ara, no és la que els meus nets coneixeran. A LA FIRA NO VAGES, SI NO TENS DINERS José Francisco Antón Soler Ara fa pocs dies ha sigut la Fira de la Santa Faç, fira que he de dir que és molt popular entre els habitants de la comarca de l’Alacantí. És popular perquè en el seu origen era un dels únics punts on es podia comprar “cacharros” de fang, eines de metall per a la cuina o el bancal, dolços que no es trobaven a les tendes del poble, etc. Avui ha perdut aquesta característica, ja que podem comprar de tot en qualsevol moment gràcies a les noves tecnologies, però continua sent un punt de reunió, així com una excusa per passar un bon matí o una bona vesprada. Jo enguany no he pogut anar per diverses raons que no venen al cas, però he de confessar que m’ha sabut malament, ja que solc anar-hi tots els anys. No pel fet de comprar, sinó per passejar i gaudir de l'ambient de festa que es respira, a més d’aprofitar i fer un poc d’esport, ja que solem anar caminant des de Mutxamel. M’agrada perquè sempre et trobes a gent coneguda, parles amb ells, rius una estona, veus les últimes novetats al món dels “mercats ambulants”, a les paradetes i sempre acabes comprant alguna cosa, quasi sempre innecessària, o bé per a tu o bé per a algun familiar. La Fira de Santa Faç: el preu d’un botijó et deixarà botijós. Valentí Santacreu Fernández A Alacant tenim l’orgull de ser els depositaris d’una de les relíquies religioses més importants de l’església catòlica. Es tracta del llenç de la Santa Faç, protegida dins de la seua fornícula, que es troba al seu cambril, una capella petita al monestir i convent del mateix nom, situat entre el poble de Sant Joan i la ciutat d’Alacant.  La tradició mana que el segon dijous rere Dijous Sant, amb la intenció de visitar i venerar el sagrat llenç (també conegut com de la Verònica), se celebre una romeria popular i una fira. Alguns pelegrins van vestits amb la brusa típica hortolana, sovint de color negre, encara que la hi pots trobar també a ratlles, i un mocador al coll amb disseny de quadres amb els colors blanc i blau, que són representatius de la ciutat. Prou important és portar sabates còmodes i no oblidar un barret de palla i, si sospitem que l’oratge es pot girar, un impermeable. Un altre element essencial a la romeria són les vares de canyes que acompanyen el caminant, amb ramulles de romer dalt.  A més de la peregrinació popular, hi ha també una comitiva oficial dels romeus amb les autoritats civils i eclesiàstiques que, amb una rèplica de la relíquia, ix des de la cocatedral de Sant Nicolau, travessa el carrer Major i baixa per l’avinguda de Dénia, per la carretera fins a aplegar al monestir. Cal dir que al camí hi trobarem un lloc d’avituallament on servixen rotllets d’anís i mistela, que hi faran el camí més lleuger.   En aplegar i fer la visita dins del monestir, la jornada es torna més festiva i molt completa. És habitual parar a menjar als voltants de la fira, a l'ombra de pins i xiprers o acampant en els camps propers, entre oliveres i garrofers, gaudint d'un dia típic en què els reis de la gastronomia són la truita de creïlles, el conill amb tomaca fregida, les sardines, el salat, la pericana, l'embotit o les faves, integrants del típic esmorzaret alacantí. A l’hora de dinar, la paella és un clàssic, especialment de carn i verdures, bé maridada amb vi d’ací, de la millor terreta del món, o simplement traure uns entrepans i unes llandes de cervesa de la motxilla i ja n’hi ha prou. A les postres, com que són tradicionals les parades de venda ambulant de torrons i dolços típics, que mai falten, farem una recerca entre els productes habituals de la Fira: dàtils d’Elx, pa de dàtil o figa, torró de nóvia, coques d'ametla, regalíssia, pastilles de torró i els gossets de massapà de Xixona, sempre acompanyats amb eixe vi dolç de «solera i mare» que anomenem Fondellol, darrerament produït a Monòver, el Pinós o Villena, però sense oblidar que les seues vinyes es trobaren primerament a Mutxamel i Sant Joan. Si no eres d’estalviar, no pots anar-te’n sense triar que t’has de comprar entre les paradetes de la fira, que et presenten gran varietat de coses. Prepara la butxaca. En primer lloc l’artesania tradicional, com els productes de terrisseria, que habitualment estan situats enfront del monestir, on trobem atifells de mans del canterer com càntirs i botiges, també xiulets, campanelles i vidrioles amb forma de porquet.  En segon lloc, les paradetes d’artesania de fusta, amb els típics gaiatos i forques de diverses grandàries i els típics coberts de fusta: culleres, forquetes, espàtules, i tauletes de tallar per a la cuina. En darrer lloc, també per als cuiners i les cuineres, les parades d’olles, cassoles o paelles i altres innombrables objectes a la venda en negocis regentats per diverses generacions de famílies artesanes.   De la mateixa manera els xiquets, com des de sempre, seguixen decantant-se per les pomes de caramel, el cotó de sucre o la canya dolça i et demanaran acostar-vos a la fira d'atraccions i pujar a la nòria, cotxes de xoc, naus voladores, cassoles que giren a velocitats diabòliques, micos gegants i trens fantàstics. Ja sabeu el que cal fer. Per descomptat hi ha també gran varietat de parades d'articles religiosos, especialment dedicats a la Faç Divina que competixen amb la xicoteta tenda de les germanes clarisses a l'interior del monestir, i per a completar el quadre de la Fira no poden faltar mai tómboles amb premis assegurats (si t’ho creus, és clar), xurreries, i altres establiments mòbils de restauració on podem menjar o bé picar alguna cosa d’última hora. Tot i que la joventut és més de furtar un carro de supermercat, omplir-lo de beguda i anar-se’n a la platja de Sant Joan a fer el borinot i acabar en urgències amb un coma etílic, tot és fer festa.   Molts diners t’has deixat a la Fira, pelegrí? Millor no faces el compte o no tornaràs l’any que ve.

Convocatòria de proves

Vos informen que s'han convocat ja els períodes d'inscripcions per a presentar-vos a les proves de valencià dde 2018. Fins al 20 de març podeu presentar la inscripció per a fer les proves de certificació de l'Escola Oficial d'Idiomes:http://www.ceice.gva.es/va/web/eoi. També ha eixit publicada la RESOLUCIÓ de 5 de març de 2018, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomena la Comissió Coordinadora i les comissions examinadores. http://www.ceice.gva.es/va/web/jqcv Termini de presentació de les sol·licituds Primer període de matrícula: del 23 de març al 9 d'abril de 2018 per als nivells A2, B1, C1 i llenguatges específics. Segon període de matrícula: de l'1 al 15 de setembre, per als nivells B2 i C2. I per últim podeu optar per les proves de la CIEACOVA El termini de presentació de sol∙licituds d’inscripció per a la convocatòria de juny 2018 és del dilluns 16 d’abril al divendres 4 de maig de 2018. http://cieacova.com/files/2018/03/convocatoria-marc-JUNY-2018.pdf Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per a ampliar la informació aviva@mutxamel.org. Recordeu que teniu al vostre abast nombroses aplicacions i material a la web, hui vos recomanem els exercicis de la UPV del C1 http://www.upv.es/cav/exercicis_mitja.htm

Avaluar per a aprendre

Ara que comença l'any i tenim classes que comencen i classes que han arribat a gairebé mig camí, cal reflexionar sobre què volem dir quan parlem d'avaluació. I per a què servix. L'avaluació moltes voltes la sentim com una pressió i provoca tensió: por a ser examinats. Però hem de deixar a un costat els prejudicis i començar a veure l'avaluació com una ferramenta que ens ajuda a avançar en el coneixement. L'avaluació ens permet saber on estem i valorar què ens fa falta per a assolir l'objectiu que tenim. No oblidem que per a avaluar-nos cal fer un seguiment de les activitats que fem i per això és cabdal que tingueu un registre de tot el que heu fet i valorar si n'hi ha prou o cal treballar més.