Febrer acaba

Acaba febrer i enguany ho fa amb data celebrada, hui és dimarts de carnaval o carnestoltes, paraula que ja té força interés. Totes dos són normatives i les podeu trobar al diccionari. Carnaval la reprenem de l'italià, i carnestoltes té en castellà el seu carnestolendas. Dia de jocs i malentesos, dia literari per excel·lència, ja l'arxiprest d'Hita escriu pàgines a les batalles entre Don Carnal i Donña Quaresma. Present en totes les arts, nombrosos són els quadres que el representen, les obres teatrals i òperes on apareix el motiu del Carnaval. Nosaltres una volta més voleu recordar com les paraules fem ús de la funció poètica es disfressen sota les metàfores, que poden ser literàries i quotidianes, però si voleu cercar un autor carnavalesc cerqueu l'obra de Joan Brossa. Acaba febrer, que comença amb la Candelera i acaba la vespra de la Mare de Déu de Loreto, la festa gran mutxamelera durant segles. Acaba febrer que este anys després de les pluges de finals d'any i de gener ens porta una natura on esclata la vida i anuncia la primavera que toca la porta.

Els Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí celebren a Mutxamel l'acte central de les XXX Jornades Culturals de CFPA.

El passat 22 de febrer, la Regidoria d'Educació i Cultura de Mutxamel, col·labora en l'acte de lliurament dels premis dels concursos de cartells, fotografia i escriptura de les XXX Jornades Culturals dels Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí.

Rafael García Berenguer, regidor d'Educació i Cultura de Mutxamel, va donar la benvinguda a alumnes i professors dels centres de formació de la comarca, a la Casa de la Cultura de Mutxamel que celebraren les XXX Jornades Culturals, en un acte que este any presentà el CPFPA de Babel amb la col·laboració del centre municipal.

Es van lliurar els premis de cartells, escriptura i fotografia, que enguany tenien com a tema i lema El valor de les paraules. Tenen l'objectiu de fomentar la participació i la creativitat de l'alumnat dels centres de formació de persones adultes de l'Alacantí, format pels CPFPA Giner de los Ríos, Alberto Barrios, Paulo Freire, Babel, i Barri Tómbola d'Alacant; el Sant Vicent Ferrer de Sant Vicent del Raspeig; i els municipals d'Agost, Mutxamel, Sant Joan i Xixona. Després del lliurament de premis, va tindre lloc la representació teatral Dolce Vita (adaptació de l'obra Converses amb mamà), escrita i dirigida per Josi Alvarado, i interpretada per Charo Oñate i Enric Piera.

  Amb aquestes jornades culturals es pretén fomentar la convivència entre tots els centres. Per a açò, a més, s'organitzen tallers, exposicions i visites culturals a llocs d'interés.

21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna

Hui la Unesco commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna que en definitiva és una proposta per posar en relleu la importància de totes les llengües. Tota llengua té la capacitat de mostrar i prendre el món, el parlant no pot ser discriminat per raó de llengua, encara que siga utilitzada per menys persones. Les llengües minoritàries patixen tot un seguit de menyspreus i desdenys per part d'alguns parlants de les llengües majoritàries, que a voltes amb actituds que creuen fonamentades en el fet que si A és coneguda per qui parla B, pensen que per a què cal fer l'esforç de parlar B? En el món que ens ha tocat viure cal incidir en el fet que les llengües tenen valor per la seua tasca de mitjà que unix el nom amb la paraula,el món i el nom. Per eixe motiu tota llengua reflectix i emmiralla un món. Cal un esforç per part de tots perquè en el nostre espai ens nodrim de més d'una llengua, i som els parlants qui hem de prendre la voluntat de ser fill de més d'una llengua, i prendre-les a totes com a enriquidores per a viure en una societat cada volta més oberta i plural. Al Centre de Formació de Persones Adultes estudiem espanyol i valencià, i es posen en comú diferents llengües, una mostra de les que es parlen a Mutxamel. Hem d'aprendre a viure i a conviure amb altres llengües i veure-ho com una capacitat que ens desenvolupa intel·lectualment i no com un obstacle que ens dificulta caminar. Per això cal cercar eines que ens ajuden com els diccionaris del Termcat

Tota pedra fa paret

En l'ensenyament col·laboratiu hem de ser capaços de traure partit fins i tot de les pedres, i tota pedra fa paret, així que cal que cada dia siguem capaços d'arreplegar a la cistella de l'aprenentatge almenys un bri de llavoretes que òmpliguen el rebost. I posar en comú la nostra collita perquè compartint dubtes i certeses ampliem la nostra capacitat lingüística. Què sé i què vull saber? Què conec i com puc conéixer més? Què faig i què puc fer? Preguntes que formem part de la nostra vivència i experiència. Cerqueu pàgines i enllaços com el bloc dels departaments de llengües de L'IES Clara Campoamor que s'anomena Tota pedra fa paret i una vegada enllestida la paret, seguiu cercant material que la farà més polida i ferma.

La paraula creadora

La literatura és aquella part de la llengua que recrea el món amb una càrrega expressiva de tanta intensitat que substituïx els elements del món amb la paraula sola. D'expressivitat va plena la parla quotidiana que s'ha fet al llarg del temps. Però en els autors i les autores d'una llengua és on podem trobar exemples magistrals. A les aules del Centre de Formació de Persones Adultes també dediquem un temps a comentar entre tots obres i fragments d'obres. Dilluns passat aprofitant l'entrada del dia 17 de gener del Rodamots vam fer una anàlisi d'un fragment de Camí de sirga de Jesús Moncada: "De banda de nit, un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria després que no era cerç sinó una rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent, va esgarrapar la vila. Una ràfega s'encanonà per la Baixada de la Ferradura i s'endugué la pols assolada de les runes de la casa de Llorenç de Veriu; va regolfar a la plaça dels Sants i esbatanà els finestrals mal tancats d'un balcó del casal dels Torres i Camps. Allí udolà per cambres i passadissos, va moure cortinatges, descompassà el pèndol del gran rellotge del despatx i va fer sonar les llàgrimes de cristall del llum del menjador abans d'encalmar-se i morir finalment en el Saló de les Verges Màrtirs." El fragment és breu,però deixa una bona mostra de la gran novel·la de Jesús Moncada. A l'aula vam posar de manifest com l'inici arriba amb una pinzellada de misteri: " De banda de nit, un cerç aspre i efímer", com si de la foscor s'alçara aquest element transparent que és el vent, però malgrat que no es veu té la qualitat d'aspre; el vent és aspre perquè sobre la pell i els objectes actua com una ferramenta que raspa, i tots hem experimentat que les raspallades com més ràpides, més són sentides. Aspre i efímer, dos adjectius que desenvolupen el seu significat en els sintagmes que apareixen tot seguit. Primer en un to misteriós l'autor assegura que algú parla d'una "rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent" com si sortira de la mateixa nit, de la mateixa boira sobre el riu. Tot seguit l'acció "va esgarrapar la vila" ens porta a l'adjectiu aspre. Les dos construccions següents omplin este temps efímer d'accions pròpies del nostre coneixement del món real i imaginari, accions del vent: una ràfega violenta, més intensa com més efímera; que s'encanona per un carrer estret, que alça la pols, que regolfa i esbatana els finestrals; udola, mou cortinatges, fa malbé el pèndol d'un rellotge, i fa sonar les llàgrimes de cristall d'un llum. El text així es carrega de sensacions, ens situem al mig del carrer o potser al balcó del casal dels Torres i Camps. El gust de pols, el tacte de les partícules i el tacte dels objectes, el moviment llampant sobre la vista, el so retumbant a les oïdes, i el gust aspre que ens queda a la gola. Estes van ser algunes de les característiques que mostraren els alumnes, i encara ens en deixen algunes al tinter. Prova de com es pot construir el món amb la paraula, amb els mots que cada dia ens porta el Rodamots,però també amb els que podem cercar al diccionari i al nostre món.