MUTXAMEL CONTEXTUALITZA ELS MISTERIS ASSUMPCIONISTES DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA AMB LA SEUA HISTÒRIA, ARQUITECTURA I PAISATGE.

Del 7 al 13 de desembre al temple parroquial del Salvador es va poder veure l’exposició itinerant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al voltant dels misteris assumpcionistes.

La mostra resumix en dotze panells la importància de les representacions marianes en terres valencianes des del segle XV. Encara que València i Castelló també tingueren el seu Misteri, només Elx en conserva intacta la tradició. La Festa, com també es coneix el Misteri, està declarada Patrimoni Cultural Immaterial des del 2001. Al llarg d’estos dies van visitar l’exposició alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, alumnes de primer de Batxiller de l’IES MUTXAMEL i IES L’ALLUSSER, i alumnes de tercer i quart de l’ESO del centre Aire Libre.

Vam voler contextualitzar els misteris assumpcionistes amb els misteris de la Mare de Déu de Loreto i per això va coincidir l’exposició amb el 10 de desembre, dia de la seua festivitat i la van realitzar en l’església del Salvador, gràcies a la col·laboració del rector i vicari, Victor Palacios i Manuel Jover, i les persones que ens obrien: Pepe Aracil i Amàlia. I també es va fer el 13 de desembre la conferència, de la cronista i bibliotecària Assumpció Brotons i Francesc Ortiz, per a commemorar els quatre-cents anys de l’arribada de Vicent Bendicho a Mutxamel, en 1618. I que va ser qui va trobar el manuscrit on es narren els primers misteris i l’inclou al llibre de la confraria. L’acte va ser presentat per Amparo García, presidenta de la confraria de la Mare de Déu de Loreto, i clausurat pel senyor alcalde, Sebastián Cañadas.

Per acabar el diumenge 16 de desembre de 2018, es va realitzar el que anomenàrem El camí del misteri. El diccionari ens diu que un misteri és una cosa oculta, molt difícil de comprendre o explicar. I en certa manera el mateix camí que seguirem és un misteri, perquè davant de les actuacions urbanístiques se’ns fa difícil de comprendre que on hui hi ha construccions i terra erma, fa poc més de tres quarts de segle, i al llarg dels segles passats, era la joia de l’horta d’Alacant. Un paisatge amé i un verger quan la climatologia era mitjanament favorable, gràcies a l’esforç de les persones que hi vivien i la tècnica dels sistemes d’irrigació que van ser capaços d’aprofitar fins a l’última goteta d’aigua. Vinculat a l’agricultura, apareix, alhora, el misteri religiós, perquè llavors quan les sequeres es prolongaven, els hòmens i les dones demanaven l’ajuda de la providència divina, en este poble mitjançant la intervenció de la Mare de Déu de Loreto. Gràcies a Vicent Bendicho, curat i arxiver de la parròquia fa quatre-cents anys, tenim documentada més d’una rogativa que va seguir l’itinerari que hui farem. De Mutxamel al monestir de la Santa Verònica, on es trobava la vera icona del rostre de Crist. I Bendicho, en el llibre de la Confraria de la Verge, relata entre altres rogatives la del misteri onzé, quan es manifesta el prodigi prop del monestir, en el lloc on s’alçà l’ermita construïda després a expenses de Joan Nomdedeu: i ho fa a través del recurs literari d’haver trobat un quadernet, datat aproximadament cinquanta anys abans.

En este misteri arreplega un dels altres significats que hi ha al diccionari, on teatralitat i religió s’unixen en la dramatització d’un passatge bíblic o de la vida dels sants. En el nostre cas l’escenari del misteri de l’1 de Març, que copia Bendicho d’un quadern en mal estat escrit anys abans per mosén Francesc Juan Artés, es veu ampliat en les narracions orals, que passaven de generació a generació, i la Mare de Déu plora damunt d’una branca seca d’ametler i la branca flora; i hi ha pleit entre mutxamelers i santjoaners, perquè estos volen la imatge per a ells, però serà per als primers que porten el pal·li, i al final els mutxamelers aconseguixen arribar primers, “perquè la Verge de Loreto vol ser de Mutxamel”. Va ser un matí en què al voltant de cinquanta persones vam compartir un itinerari on encara es pot endevinar com era el paisatge que recorrien mutxameleres i mutxamelers. Una activitat per viure i conviure, amb el present i el passat, que permetrà el futur de Mutxamel, i que ens ajudarà a respectar el medi i la llengua que des de fa més de cinc-cents anys forma part d’esta terra. Una activitat que ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats (AVL, parròquia, Ajuntament, centres educatius), i persones que han fet possible mitjançant la transversalitat un projecte que s’enquadra dins de l’aposta de l’Ajuntament per a fer de Mutxamel una ciutat educadora.