Mostreu la vostra creativitat

Una de les activitats dels alumnes i les alumnes dels centres és mostrar la seua creativitat mitjançant la paraula o la imatge, ara podeu a més presentar-vos al certamen que convoca la coordinadora de centres de l'Alacantí, el termini acaba el 13 de gener i les categories són cartells, literari i fotografia. Consulteu en l'enllaç següent les bases. En la imatge podem veure el cartell guanyador de l'any passat.

També podeu animar-vos a participar en el Sambori 2017 per a obres escrites en valencià amb un màxim de 5 pàgines. Bases Sambori

Mutxamel Ciutat Educadora

Ahir 30 de novembre vam commemorar a Mutxamel el dia de la Ciutat Educadora i el Centre de Formació de Persones Adultes es va sumar al compromís per l'Educació, al nostre facebook podeu veure les fotos de professors i alumnes.

Al matí a la porta de l'Ajuntament la corporació municipal, alumnes, professors, treballadors i ciutadans van celebrar un acte commemoratiu per manifestar el compromís de Mutxamel amb l'educació.

Manifest per al Dia Internacional de la Ciutat Educadora Manifestem el nostre compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible i, concretament treballem per a garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tots i al llarg de la vida, com a motor de desenvolupament personal i col·lectiu i de transformació urbana a favor d'unes ciutats més justes, solidàries i interculturals. Ciutats on tots i totes gaudim de plena igualtat i siguem capaços de dialogar i conviure des del respecte a les diferències. Hui en dia, podem afirmar que l'educació travessa els murs de l’escola i s’estén a tota la ciutat, impregnant els seus barris, espais públics i institucions. Però constatem objectivament que en les ciutats persistixen encara nombrosos fenòmens i factors deseducadors. Conscients d'estos desafiaments i reptes a què ens enfrontem, els alcaldes i alcaldesses de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores ens comprometem amb convicció i voluntat a contrarestar estos fenòmens regressius, proposant un model polític de ciutat que situa les persones en el centre de les nostres prioritats i que, partint de l'educació, dóna coherència, dinamisme i sentit a la nostra acció. Les ciutats educadores treballem perquè l'educació siga eix transversal de totes les polítiques locals, prenent consciència i reforçant el potencial educador de les actuacions i programes de salut, medi ambient, urbanisme, mobilitat, cultura, esport, etc. Treballem, per tant, per a democratitzar l’accés a tots els béns de la ciutat, perquè cada un dels seus espais siga font d'educació, i perquè tota persona puga viure, disfrutar i emancipar-se, aprofitant al màxim les oportunitats que la ciutat oferix per a aconseguir les seues expectatives amb una actitud cívica i democràtica. Apostem per una democràcia participativa sumant les propostes i l'esforç de la societat civil per construir junts ciutats millors, que no deixen a ningú al marge. Per a aconseguir este objectiu ambiciós, ens comprometem amb l'educació ciutadana i amb l'establiment dels mecanismes necessaris per a elaborar, implementar i avaluar les polítiques públiques comptant amb la participació d’una ciutadania activa, dotada d'esperit crític, compromesa i coresponsable. Este és un camí que compartim ciutats molt diverses de tots els continents i que compta amb més de 25 anys de trajectòria des de la proclamació de la Carta de Ciutats Educadores. Per això, volem sumar-nos a la celebració del Dia Internacional de la Ciutat Educadora amb un programa d'activitats variat, que convida a disfrutar les ciutadanes i els ciutadans. Desitgem comptar cada dia amb el suport de més persones, associacions, empreses, institucions, etc. que treballen amb entusiasme per una educació integral, renovada i emancipadora. I convidem ciutats grans i xicotetes de totes les latituds a unir-se a esta aposta audaç i esperançadora de construir Ciutats més Educadores per a un món millor.

EL PAPER DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.

(Hui que és el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra la Dona, publiquem esta redacció de Pilar Giner, alumna del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel.) Per tots és sabut que el paper de la dona ha canviat molt al llarg de la història. Les dones d’ara són molt diferents de les dones de principi de segle i han passat de tindre un paper submís i poc valorat en la societat a ocupar la major part de les matrícules universitàries. Gràcies a això tenen una major projecció social i cada vegada és més freqüent vore dones en càrrecs directius importants i amb molta responsabilitat. Però, realment tota esta projecció social ha sigut beneficiosa per a les dones? Tot són avantatges? Fa uns dies llegint la premsa vaig veure un anunci d’una prestigiosa clínica de fertilitat que oferia a les dones la possibilitat de congelar els ovòcits per quan volgueren ser mares. La notícia em va arribar fins al moll de l’os. Quan vaig poder recuperar-me, pel cap repicaven un fum de preguntes. Què estem fent? Congelar ovòcits? És això un alliberament real per a la dona? Un dels inconvenients que les dones tenen és que la capacitat fèrtil és limitada i disminueix amb l’edat. La fertilitat cau d’una manera molt important quan la dona complix trenta-cinc anys. El que sol passar és que les dones que estudien i volen continuar amb la seua trajectòria professional han d’ajornar la seua maternitat, i clar, el negoci està fet. Les clíniques reproductives ofereixen la congelació d'ovòcits per a solucionar el problema. Congelen ovòcits de bona qualitat biològica i quan pots ser mare, vas, te’ls descongelen, fan la tècnica de reproducció assistida que faça falta i, tot i que tingues quaranta anys o més, podràs ser mare. Si ho analitzem de fit a fit és molt trist. Com que no tenim prou polítiques que protegisquen i cuiden la maternitat, les clíniques fan negoci. Per això, jo crec que la dona sí que ha guanyat molts drets però encara continua tenint poques polítiques que la protegisquen en una cosa tan important com és el fet de ser mare. Sense naixements no hi ha futur i la continuació de l’espècie perilla, espere que algú se n’adone abans que siga massa tard.

El valor de la toponímia: Molí de Rates

Fa uns dies ha canviat o ha començat a canviar el paisatge d’entrada a Mutxamel quan venim de Sant Joan, com molts ja heu vist ha caigut la casa del molí de Rates. Un topònim viu però que a partir d’ara deixa de tenir un referent físic. Un topònim amb història i modificacions perquè de l’originari molí va passar a ser, a partir dels anys huitanta del segle passat o pocs abans, El molino, un club amb fanalet roig. Així al llarg dels anys el molí que amb la força de l’aigua molia la farina, molia passions amb aigua carregada de graus.

Però volem parar atenció a la denominació Molí de Rates que ens aporta una informació sobre la nostra història, rates és una denominació vinculada a l’aigua i concretament als molins, com es pot llegir a l’article Toponímia de Cocentaina de Vicent Cabanes i Vicent Santamaria: “Segons Coromines els topònims Rata, Rates, Ratavilla són noms de lloc de molineria (molí era ríha en àrab): “Els progressos dels moros en matèria hidràulica feren que aquest mot s’arrelés en la nostra toponímia amb vasta extensió [...] Podem, doncs, suposar que en el nostre nom tenim ar-rihat "els molins" canviat en l'arr(e)ata: ja que ajuntant-s'hi l'article l' amb arr-aràbic semblava un femení la-, i així venia a confondre`s amb rata, nom del petit mamífer rosegador"(OC VI, 346 b34 i 347a1). Reforça aquesta teoria, el fet que la nostra partida està situada a la vora del barranc de Patot, que, encara que avui està sec, probablement portava aigua en època musulmana. Així mateix, a Alcoi també trobem, amb la mateixa filiació el topònim la Costera de la Rata, pròxim al barranc de la Foia." Dins de Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes: (València, 18-21 d’abril de 2001) Emili Casanova. Universitat de València 2002 El nostre Molí de Rates es trobava al costat de la sèquia major que portava les aigües des del riu Montnegre per a regar l’horta d’Alacant, i en este lloc la denominació ens diu que el molí funcionaria en temps de moros, és a dir ens vincula a un ús, a un paisatge i a un referent històric que gràcies a les paraules, a la toponímia unix present i història. I ara, malgrat que ha caigut l’edifici que sustentava el nom, més que mai cal protegir el topònim carregat d’informació i valor per conéixer Mutxamel.

La importància de la toponímia per conéixer la nostra ciutat és un dels arguments que defensa el treball guanyador del certamen d'investigació Manuel Antón APROXIMACIÓ AL TRACTAMENT DIDÀCTIC DE LA TOPONÍMIA LOCAL EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: PROBLEMÀTICA DELS JOVES MUTXAMELERS de Maria del Carme Nadal Sánchez on podem llegir en la introducció unes paraules que manifesten la importància de la toponímia per a conéixer el medi on vivim, tant la geografia com la història: “La toponímia de Mutxamel forma part del patrimoni cultural i lingüístic d’aquesta localitat. És evident que els noms de lloc descriuen el paisatge que ens envolta, a partir de l’experiència amb el medi i la consegüent interpretació d’aquesta. A més, els topònims són un referent per a situar-nos espacialment i, al mateix temps, reflecteixen la nostra llengua i la nostra identitat com a poble. Altrament, ens ofereixen un tast de la nostra història. De fet, són el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats ja que ens revelen els nostres orígens i les nostres arrels. És així com aquests ens ajuden a comprendre el present i, així, poder crear un futur òptim. Però, com a element viu, són sensibles i vulnerables a qualsevol esdeveniment i entrebanc del temps. Per tot això, és necessari que la toponímia local reba un tractament significatiu per part del sistema educatiu, així com també, de l’Ajuntament de Mutxamel. És inqüestionable que el coneixement de la toponímia a nivell local és essencial per al desenvolupament dels mutxamelers com a ciutadans compromesos amb el lloc on viuen. Així mateix, aquesta consciència col•lectiva és bàsica per al desenrotllament de persones capaces d’apreciar la vàlua dels béns municipals, com a mostra d’identificació entre la cultura i el poble. Fet i fet, la toponímia és una disciplina polièdrica i completa. Això és, pot ser abordada des de diverses perspectives, com ho són: la geografia, la història, les ciències naturals i la lingüística. Tot i això, ens interessa esbrinar si s’aborda des de l’assignatura de Valencià: llengua i literatura en tant que aquesta matèria està íntimament lligada a l’ensenyament de la idiosincràsia de la Comunitat Valenciana i, al seu torn, a la transmissió de la cultura de Mutxamel.

Locucions i frases fetes

Moltes voltes en les proves de coneixements de llengües apareixen locucions i frases fetes que no sempre reconeix el parlant i per això es crea una percepció d'estar perduts en un laberint. I així les locucions i frases fetes que naixen en el llenguatge viu carregades d'expressivitat acaben convertint-se fora de context en lloses que cauen sobre aprenents que troben estes construccions més fosques que una cova de llops. Per eixe motiu cal apropar-se a les locucions i frases fetes per recuperar l'expressivitat i no solament per memoritzar-les. Una eina que podem fer servir és la web del rodamots i concretament en els apartats de frases fetes i locucions. I molt complet és el diccionari de sinònims i frases fetes de la UAB Solament que fem una ullada a algunes veurem com el llenguatge de les frases fetes i les locucions està ple de metàfores quotidianes que el parlant fa servir per expressar el món, el seu món, carregat d'afectivitat: a cau d’orella, amagar el cap sota l’ala, amb la cua entre cames, ballar pel cap, cames ajudeu-me, cara de jutge, caure-li les ales del cor, com un cop de puny, en cos de camisa, estar lligat de peus i mans, estirar més el braç que la màniga, fer-se-li les dents llargues,

PRESENTACIÓ MATERIAL DIDÀCTIC PER A CONÉIXER ELS NOSTRES DOCUMENTS

Els dilluns 17 d'octubre es va presentar a l'aula de valencià del centre de formació de persones adultes de Mutxamel el material didàctic que s'ha fet per donar a conéixer, analitzar i estudiar documents que tracten de Mutxamel.

El material que s'ha editat, un retallable amb imatges del municipi que en muntar-se forma una caixeta de formà cúbica on es poden guardar en primer lloc les dotze fitxes que s'han preparat per treballar el primer document que es penja en la web, dins de la secció de l'arxiu municipal, sota l'epígraf Mutxamel en els documents. Es tracta de la part de la sol·licitud i els 30 articles que formen el privilegi de concessió de títol de Vila Reial. Es transcriu a partir d'un document del segle XIX, que hi havia a la parròquia, que copia un certificat del XVIII del document del XVII que certifica el privilegi. Per a l'edició del material didàctic s'ha comptat amb una subvenció de 300 euros de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació per a la realització d’actuacions relacionades amb el desenvolupament i la difusió de l’Estatut d’Autonomia i la recuperació i divulgació del Dret Foral Civil Valencià.

Dia europeu de les llengües.

CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LES LLENGÜES AL CENTRE D´ADULTS DE MUTXAMEL El dilluns 26 de setembre vam celebrar el dia internacional de les llengües. En la classe d´espanyol bàsic per a estrangers vam dedicar un temps per a “aprendre” algunes paraules i expressions en diferents llengües inclosa alguna no europea. Vam proposar com a model expressions espanyoles i les vam traduir. Així convertírem la classe d´espanyol en classe de xinés, holandés, flamenc, francés, grec, valencià i espanyol. Tots coincidírem que l´idioma més difícil era el xinés (quin art!); menys, clar està, els alumnes xinesos, que van comentar que per a ells el més difícil era l´espanyol. Ací vos deixem alguna mostra de la nostra “habilitat poliglota”.

És una de les activitats que fem i ens podem ajudar de nombrosos materials a la xarxa, entre els quals destaquem este diccionari visual editat pel Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma.

La llengua viva

En pocs dies de diferència arriben dos notícies que mostren com la llengua viva també canvia normativament. No solament les lleis gramaticals modelen la llengua, sinó que també la llengua viva modifica regles gramaticals. El dia 29 de setembre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar l'edició en paper del Diccionari normatiu valencià que complementa l'edició digital. Entre les qüestions que ha creat alguna polèmica ha estat l'entrada al diccionari de paraules que havien estat classificades com a barbarismes. Al costat de les veus crítiques, som molts els que ens felicitem de l'acceptació de paraules que formen part del valencià viu des de fa anys i panys. Sobretot perquè així moltes dones i hòmens que han mantingut la llengua -malgrat el desprestigi social que es va patir des dels anys 40 del segle passat que va fer que moltes famílies deixaren de parlar valencià als fills, malgrat que tractaven de patans, pobres i coses semblants qui parlava valencià- ja no sentiran tan sovint com algú els diu que parlen malament el valencià. Res no m'agrada més que sentir com parlen de la vida les valencianes i els valencians que ens conten el seu món en valencià. Un món que ha canviat però que encara viu en llurs paraules. I conviu amb el món d'ara mateix. Res no m'agrada menys que sentir com diuen, avergonyits, que parlen malament valencià qui l'ha tingut com a seu tota la vida i ens l'ha deixat a les mans viu i ple de sentiment. I este cap de setmana també l'Institut Estudis Catalans anuncia canvis en la gramàtica, entre les novetats més comentades la reducció de paraules amb accent diacrític.

Llegir el món en valencià

LLegir ens porta a conéixer el món, ens informa del que passa al nostre voltant, per això cal que cerquem informació en les nombroses pàgines digitals que ens aproximen la realitat, i de tot és pot parlar en valencià, és una llengua de comunicació que ens parla de ciències i de lletres, de física i d'arquitectura. Us deixem dos enllaços, un el treball guanyador de la primera edició del certamen d'investigació Manuel Antón, L'Avinguda de Carlos Soler: Un espai públic confortable?. L'altre, Marxa Romana pel Camí del Peix.

Avaluació

Cal construir un itinerari d'aprenentatge, un entorn que ens permeta assolir els objectius, i cal fer un seguiment del camí, no solament sincrònic sinó també diacrònic i això ho aconseguirem mitjançant fulls d'avaluació.

Els continguts

Ara que obrim el curs cal que coneguem quins són els continguts de les matèries a estudiar. És bo preguntar-nos què en sabem i què necessitem per ampliar i assolir els continguts, així com cercar els materials i els exercicis per a treballar. Tot seguit presentem els continguts de valencià, que podeu adaptar a altres llengües.

Objectius i recursos

Quan estudiem una llengua el nostre objectiu és assolir una preparació que ens permeta moure'ns en les competències lingüístiques per comprendre i aprendre el món per després construir un món a la nostra alçada. Cal saber on volem arribar, com i quan; per posar-nos a treballar. Llegir, parlar i escriure. Reflexionar i crear. Expressar-nos en valencià per empoderar-nos, per situar-nos en el món. DE recursos, n'hi ha molts, per començar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua trobareu en la secció de publicacions en pdf lèxics, la gramàtica i manuals ( vos recomanem el Llibre d'estil per als mitjans audiovisuals en valencià. http://www.avl.gva.es/va/publicacions.html

Comencem els cursos de Valencià 2016-2017

Este vespre a les set comencem el curs de valencià per a preparar les proves lliures del GES que obrim a qui vulga fer també les proves del B1 i B2 de Valencià de la JQCV. A les huit comencem un curs intensiu per a preparar les proves de novembre del mitjà C1 i superior C2 de la JQCV. Tant per assolir els objectius d'un i altre cal que dissenyem el nostre PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge)que en la definició de Jordi Adell i Linda Castañeda sobre PLE és el ‘conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre, i que este aprenentatge s’entén com a resultat d’una activitat on intervenen tres tipus de processos cognitius bàsics: llegir, reflexionar/fer i compartir’ Així doncs tots tenim un PLE." https://sites.google.com/a/xtec.cat/aprendre-en-entorns-digitals-canviants/l-aula-digital/e-portafoli/elaboracio-del-ple

Curs intensiu de Mitjà(C1) de la JQCV per a preparar les proves de novembre.

El Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel programa el curs organitzat per l'Agència AVIVA de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Mutxamel. El curs de 30 hores s'impartirà els dilluns i dimecres de 20 a 22 hores, començarà el 21 de setembre. Té un cost de 15 € per a qui tinga la Targeta de Veí de Mutxamel i 30€, per a qui no la tinga. Podeu ja matricular-vos i demanar més informació sobre el curs a l'Agència AVIVA de Promoció del Valencià que es troba al Centre Social José Bernabéu, Av. Carlos Soler, 64 de Mutxamel.

L'1 DE SETEMBRE COMENÇA LA MATRICULACIÓ AL CENTRE DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES DE MUTXAMEL. EL CURS COMENÇARÀ EL 19 DE SETEMBRE.

INFORMACIÓ

Recordeu que tot i no formar part pròpiament del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, compartim espai (IES ALLUSSER) amb l'aulari a Mutxamel de l'Escola Oficial d'Idiomes d'Alacant que té obert el calendari de preinscripció.

CALENDARI DE PREINSCRIPCIÓ AL MES DE JULIOL 2016:

- Inscripció telemàtica: de les 15h del 4 de juliol fins les 23.59h del 19 de juliol enhttps://appweb.edu.gva.es/eoi/.

- Publicació llistes provisonals: 20 de juliol en http://mestreacasa.gva.es/web/0301113600.

- Presentació de sol·licituds de correció d'errors: dies 21 i 22 de juliol presencialment a les oficines de la seu principal en horari de Secretaria.

- Publicació llistes definitives: 25 de juliol en http://mestreacasa.gva.es/web/0301113600.

En este enllaç podeu llegir la resolució de Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RESOLUCIÓ de 27 de juny 2016, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual estableix el procés de preinscripció i matriculació per al curs acadèmic 2016-2017 en les escoles oficials d’idiomes de la Comunitat Valenciana. [2016/5066]

INFORMACIÓ

Podeu consultar en este enllaç les proves lliures de Graduat de Secundària de 2016 i anteriors.

22 d’abril Dia de la Terra

Hui és el dia de la Terra i demà podeu participar en les activitats que ha programat l’Ajuntament al riu Sec.

L´Assemblea General de l´ONU va declarar el 22 d´abril Dia Internacional de la Mare Terra per a reconéixer la responsabilitat que ens correspon de promoure l´harmonia amb la naturalesa. L´objectiu és aconseguir un just equilibri entre les necessitats econòmiques, socials i ambientals de les generacions presents i futures. 

I en eixe equilibri les paraules també tenen molt a dir, coneixem la terra mitjançant els mots i per això és important mantenir el nom que nosaltres li posem a les coses.

Abans coneixíem millor la terra, els animalets i les plantes, tots o gairebé tots tenien el seu nom. Molts noms sabem ara de plantes i animalets que ens envolten?

La consolta és una d’eixes plantes que sempre ens han acompanyat en les cases del voltant, jo les recorde plantades a terra o en jardineres i testos. Són plantes que s’adapten al medi i poden lluir magnifiques, quan tenen aigua, o tancar-se com botons. I fins i tot té versos en les dites populars:

                                                    Consolta ben plantà,   xica ben casà

                                                    Consolta mal plantà,   xica  mal casà

Entorn Personal d'Aprenentatge

Entorn Personal d’Aprenentatge

L’entorn personal d’aprenentatge és un sistema que ens ajuda a prendre el control i la gestió de l’aprenentatge.

En el Centre de Formació de Persones Adultes tenim un espai per reprendre l’aprenentatge i desenvolupar recursos i aptituds.

Un espai i unes dinàmiques d’aprenentatge on no solament ens plantegem què volem aprendre sinó també com, quan, amb què i amb qui volem aprendre.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres per dissenyar el vostre Entorn Personal d’Aprenentatge  de Valencià.

L’Agència de Promoció del Valencià AVIVA de Mutxamel informa de la convocatòria de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià 2016.

L’Agència de Promoció del Valencià AVIVA de Mutxamel informa de la convocatòria de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià 2016.

L’Agència de Promoció del Valencià AVIVA de Mutxamel  no solament informa de les dates d’inscripció per a presentar-se a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixement de Valencià sinó que assessora les persones interessades per triar la prova adequada i com preparar-la.

A més de les classes que impartix els dilluns al Centre de Formació de Persones Adultes, este any ha posat en funcionament l’Aula de Valencià els dimecres de 9:45 a 11:15 al Ravalet i també es pot demanar un tutorial mitjançant el correu electrònic i les xarxes socials del Centre de Formació de Persones Adultes, facebook i blog.

La inscripció per a les convocatòries de juny i novembre acaba el 22 d’abril.

1. Per a participar en les proves, cal abonar una taxa de 20,40 euros

per a les del certificat de coneixements orals i de grau elemental. Per

als certificats de grau mitjà i de grau superior, s’abonarà una taxa de

25,50 euros. Per als certificats de capacitació tècnica (llenguatge administratiu,

llenguatge als mitjans de comunicació i correcció de textos),

s’abonarà una taxa de 27,54 euros.

2. Estan exempts del pagament els membres de famílies nombroses

de categoria especial, els membres de famílies monoparentals de

categoria especial i les víctimes d’actes de violència sobre la dona que

acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova

previstos en l’article 9.1 i 9.2 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de

la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la

Comunitat Valenciana. I a més, tenen una bonificació del 50 % les persones

que tinguen un discapacitat acreditada igual o superior al 33 %,

els membres de famílies nombroses de categoria general i els membres

de famílies monoparentals de categoria general.

Els participants que, en formalitzar la matrícula, s’acullen a

l’exempció o bonificació de les taxes hauran d’acreditar-ho amb la

còpia confrontada del títol de família nombrosa o del corresponent certificat.

La dita documentació acreditativa de la situació que dóna dret a

l’exempció o bonificació haurà de ser enviada a la JQCV

Calendari proves

Primera fase

28 de maig

Oral - Mitjà 1- 9h / 12 h

4 juny

Elemental- Superior 1- 9h

11 juny - Mitjà 2- 9 h /16 h

18 juny – Superior 2 9h

Segona fase

5 novembre

Oral - Mitjà 1

12 novembre

Elemental- Superior 1

19 novembre - Mitjà 2

26 novembre – Superior 2

El Vell i la Vella.

Fieles a nuestra costumbre de todos los años, un grupo de alumnos del Centro se acercó a visitar a nuestro vecino Vicente, el Saboner, que mantiene viva una tradición que a punto estuvo de perderse, la del Vell i la Vella.

El cuarto miércoles de Cuaresma y frente a  la fachada de su casa pudimos admirar con que lujo de detalles había reflejado esta vieja tradición, hasta el más mínimo detalle
.
Fue una visita llena de interés dónde muchas preguntas realizadas por nuestros alumnos fueron amablemente contestadas por Vicente. Estas imágenes nos recuerdan que estamos a mitad de la Cuaresma y que se avecina la Semana Santa.

Hasta el año que viene...!!

VISITA A LA EXPOSICIÓN DE INNOVACIÓN TECNOLÓGICA

Un grupo de alumnos y alumnas de nuestro Centro visitaron el stand que la Universidad Politécnica de Valencia ha instalado  en su sede de Mutxamel.

La exposición incluía tanto modelos de robótica como prototipos de utensilios domésticos que seguro utilizaremos no muy tarde.

Muy interesante para todos fue el estudio de purificación de aguas residuales, estudio que nos acerca a una realidad que solemos desconocer y que nos conciencia sobre la importacia de la inversión económica que debemos hacer en investigación. 

Pincha este enlace para ver las fotos de esta visita:

https://flic.kr/s/aHskuTUhMY

Festa a Mutxamel

El calendari escolar fa festa hui i demà, 29 de febrer i 1 de març.

Demà és dia gran en la història de la localitat, on destaca el fet religiós de celebrar el dia de la Mare de Déu i commemorar el milagre. Va ser a prop de Santa Faç i la icona sagrada de Mutxamel com la Faç Divina va plorar i alhora va ploure. Més enllà del fet religiós ens parla del passat econòmic i social de la població, vinculada a l'agricultura i per això la necessitat d'aigua. No debades es troba al bellmig de l'horta alacantina. De l'assut de Mutxamel naix el sistema de reg que va fer productiva una hosta no massa gran però que era l'única que teníem.

I, a més, cal destacar que la festa de l'1 de març recorda el primer dia de l'any que celebraven en l'antiguitat, abans de la reforma de Juli Cèsar. Només cal que compteu els mesos que hi ha de març a setembre, octubre, novembre i desembre.

Que tingueu un bon 1 de març i si vos animeu escriviu-nos els vostres records o les vostres opinions sobre este dia..

Lliurament de premis i jornada de convivència a Mutxamel dels Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí

El passat dijous 25 de febrer va tindre lloc a Mutxamel la jornada de convivència entre els diferents Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí i el lliurament dels premis dels certàmens de cartells, fotografia i literari.

En els enllaços següents trobareu la nota de premsa i podeu llegir els primers premis del certamen literari i veure el cartell i les fotografies guanyadores

Acabàrem amb la magnífica interpretació del grup Camalèonic.

JORNADA CULTURAL A MUTXAMEL

Lliurament dels premis dels centres de formació de persones adultes de la comarca de l'Alacantí i concert de Camaleònic a les 18 hores a la Casa de Cultura de Mutxamel el dijous 25 de febrer.

PROGRAMACIÓ


Començament per part del Centre Coordinador i
Centre Municipal FPA Mutxamel.


Benvinguda per part del representant de l’Ajuntament de Mutxamel.


Lliurament de premis als guanyadors dels concursos de Cartells, de Fotografia i Literari amb el lema
“Solidaritat i Cooperació”.


Actuació musical de “Camaleònic”. Grup Resident de la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel.


Comiat i fi de l’acte.

Integrants de CAMALEÒNIC

Estudiants de 5é de Grau Mitjà de Mutxamel i Sant Joan

ALEX SALA
PEPE MOLTÓ
BORJA GÓMEZ
JOAN CRESPO


PROGRAMA

  “The rains of castemare”- Ramin Djawadi

  “Por una cabeza”- Carlos Gardel

  “Arrival at aslan's how”- Harrey Gresgon Williams

  “Across the Stars” - John Williams

  “For the love of Princess” -James Horner

   “Una Noche en Granada”- Emilio Cebrián

El gripau de l'assut de Mutxamel

L'onze de febrer l'ajuntament de Mutxamel va presentar el llibre de Leandre Iborra El gripau de l'assut de Mutxamel, que ha estat editat per l'Ajuntament en col·laboració amb la Diputació d'Alacant i l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El gripau de l'assut de Mutxamel, dirigida en especial al públic escolar i una eina fonamental també per a la formació de persones adultes, perquè dóna a conéixer la importància de les infraestructures hidràuliques que es troben en el riu Sec i el sistema de regs que va permetre el desenvolupament de l'horta alacantina, és també  un cant a la solidaritat i  la convivència, al mostrar com una comunitat d'animals en rep i acull una altra que busca millorar les seues condicions de vida.
I així la història, l'economia i la societat de Mutxamel es veuen reflectits en les aigües del nostre riu i la xarxa de séquies que naixen en l'assut de Mutxamel. Una població model d'aprofitament dels recursos hídrics i de terra d'acollida.

En els enllaços següents es pot obtindre el quadern didàctic elaborat per l'autor i podeu veure el llibre en pdf.

Carnestoltes o Carnaval al febrer.

Entra este any febrer acompanyat del carnestoltes o carnaval i el refranyer arreplega característiques de tots dos: “Carnestoltes dóna voltes” i pega voltes perquè no cau sempre el mateix dia i perquè els dies de carnaval les persones ballen i peguen voltes, al bell mig del saló o amagats pels racons. I tot i que gairebé sempre és al febrer com diu el refrany: “De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer”, també algun anys és a primers de març. I el refranyer no s’oblida que són dies en què hi ha persones que perden el control i cauen en la disbauxa: “A Carnestoltes totes les bèsties van soltes”, compara les persones amb bèsties, i no falten refranys  on apareix l’amenaça del que pot passar “Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants”, “Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots Sants” o “Bogeries de Carnestoltes, per Tots Sants surten a llum”.

I febrer és també un mes carregat de refranys on es reflectixen circumstàncies astronòmiques, meteorològiques i agrícoles. Molts fan referència als dies dolents i freds, tot i que este any encara no han arribat: “Febrer el curt, brau i tossut”; “Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt”; “El febrer, de cap o de cua l’ha de fer”; “Pel mes de febrer, un dia dolent i l’altre també”. I avisa del que pot passar si no fa un febrer com cal: “Si tinc calor pel febrer, per Pasqua tremolaré” o “ Si el febrer no febreja, mal març tindrem”. I no poden faltar els que fan referència a la florada dels ametlers: “En febrer, flor a l’ametler”; “A despit del febrer, florix l’ametler”, “Mai ha passat febrer sense vestir l’ametler”.

I de febrer és la festa de la llum de la candelera o candelària en què s’arreplegaven els ciris beneïts per encendre’ls les nits de tronades, sense que falte el refrany astronòmic i meteorològic “Si la Candelària plora, l’hivern ja està fora; i si no plora, ni dins ni fora” o “Si la Candelària flora, l’hivern ja està fora; i si no flora, ni dins ni fora”.

Una gramàtica particular

Quan aprenem una llengua busquem suport en les gramàtiques, que com diu el diccionari són la ciència del llenguatge o l'estudi del sistema d'una llengua. I a vegades tenim les gramàtiques com volums complexos i difícils de comprendre.
El Servei de Política lingüística de la Universitat de València publica esta Gramàtica Zero per acostar-nos el sistema del valencià d'una manera senzilla, que es construïx amb fitxes.
Nosaltres us proposem que seguiu el model i construïu la vostra gramàtica particular. Feu una fitxa amb el dubte que tingueu i la solució que trobeu amb exemples, que després podran servir a altres companyes i companys.

Aula de Valencià

El Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel comença el dijous 21 de gener l’Aula de Valencià amb un taller de lectura en veu alta.

El dijous 21 de gener comencem l’Aula de valencià dins de la programació del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, que té l’objectiu de  promoure activitats per a desenvolupar competències comunicatives adreçades a tota la població.

En la primera sessió, a l’IES L’ALLUSSER de 18 a 20 hores, es treballarà la lectura. Els participants en una primera part triaran i prepararan una lectura que després llegiran en veu alta.  

Amb la lectura en veu alta es practica l’entonació, el ritme, les pauses i la fonètica, s’afavorix la comprensió lectora i l’ampliació de lèxic i vocabulari.

La sessió serà una introducció per conéixer i dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva i les destreses necessàries a fi de garantir la comprensió del que es llegix.

En les properes sessions s’organitzaran presentacions de llibres, passejades per conéixer la història del municipi i altres activitats per desenvolupar les destreses comunicatives.

Escriure, escriure, escriure

No cal dir, però ho diem, que practicar l'escriptura és cabdal per a fer nostra una llengua. Per això us recomanem que al més aviat us poseu a omplir els fulls de paper o les pantalles electròniques. Animeu-vos a escriure en valencià a les xarxes socials. Escriviu petites històries que podem publicar al nostre blog, envieu-les al correu aviva@mutxamel.org.  Us proposem este enllaç que pot animar-vos a escriure. 

A poc a poc, s'aprén a caminar i a poc a poc, s'aprén una llengua. Estem al vostre servei per a donar-vos suport i assessorar-vos.