EL PAPER DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.

(Hui que és el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra la Dona, publiquem esta redacció de Pilar Giner, alumna del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel.) Per tots és sabut que el paper de la dona ha canviat molt al llarg de la història. Les dones d’ara són molt diferents de les dones de principi de segle i han passat de tindre un paper submís i poc valorat en la societat a ocupar la major part de les matrícules universitàries. Gràcies a això tenen una major projecció social i cada vegada és més freqüent vore dones en càrrecs directius importants i amb molta responsabilitat. Però, realment tota esta projecció social ha sigut beneficiosa per a les dones? Tot són avantatges? Fa uns dies llegint la premsa vaig veure un anunci d’una prestigiosa clínica de fertilitat que oferia a les dones la possibilitat de congelar els ovòcits per quan volgueren ser mares. La notícia em va arribar fins al moll de l’os. Quan vaig poder recuperar-me, pel cap repicaven un fum de preguntes. Què estem fent? Congelar ovòcits? És això un alliberament real per a la dona? Un dels inconvenients que les dones tenen és que la capacitat fèrtil és limitada i disminueix amb l’edat. La fertilitat cau d’una manera molt important quan la dona complix trenta-cinc anys. El que sol passar és que les dones que estudien i volen continuar amb la seua trajectòria professional han d’ajornar la seua maternitat, i clar, el negoci està fet. Les clíniques reproductives ofereixen la congelació d'ovòcits per a solucionar el problema. Congelen ovòcits de bona qualitat biològica i quan pots ser mare, vas, te’ls descongelen, fan la tècnica de reproducció assistida que faça falta i, tot i que tingues quaranta anys o més, podràs ser mare. Si ho analitzem de fit a fit és molt trist. Com que no tenim prou polítiques que protegisquen i cuiden la maternitat, les clíniques fan negoci. Per això, jo crec que la dona sí que ha guanyat molts drets però encara continua tenint poques polítiques que la protegisquen en una cosa tan important com és el fet de ser mare. Sense naixements no hi ha futur i la continuació de l’espècie perilla, espere que algú se n’adone abans que siga massa tard.

El valor de la toponímia: Molí de Rates

Fa uns dies ha canviat o ha començat a canviar el paisatge d’entrada a Mutxamel quan venim de Sant Joan, com molts ja heu vist ha caigut la casa del molí de Rates. Un topònim viu però que a partir d’ara deixa de tenir un referent físic. Un topònim amb història i modificacions perquè de l’originari molí va passar a ser, a partir dels anys huitanta del segle passat o pocs abans, El molino, un club amb fanalet roig. Així al llarg dels anys el molí que amb la força de l’aigua molia la farina, molia passions amb aigua carregada de graus.

Però volem parar atenció a la denominació Molí de Rates que ens aporta una informació sobre la nostra història, rates és una denominació vinculada a l’aigua i concretament als molins, com es pot llegir a l’article Toponímia de Cocentaina de Vicent Cabanes i Vicent Santamaria: “Segons Coromines els topònims Rata, Rates, Ratavilla són noms de lloc de molineria (molí era ríha en àrab): “Els progressos dels moros en matèria hidràulica feren que aquest mot s’arrelés en la nostra toponímia amb vasta extensió [...] Podem, doncs, suposar que en el nostre nom tenim ar-rihat "els molins" canviat en l'arr(e)ata: ja que ajuntant-s'hi l'article l' amb arr-aràbic semblava un femení la-, i així venia a confondre`s amb rata, nom del petit mamífer rosegador"(OC VI, 346 b34 i 347a1). Reforça aquesta teoria, el fet que la nostra partida està situada a la vora del barranc de Patot, que, encara que avui està sec, probablement portava aigua en època musulmana. Així mateix, a Alcoi també trobem, amb la mateixa filiació el topònim la Costera de la Rata, pròxim al barranc de la Foia." Dins de Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes: (València, 18-21 d’abril de 2001) Emili Casanova. Universitat de València 2002 El nostre Molí de Rates es trobava al costat de la sèquia major que portava les aigües des del riu Montnegre per a regar l’horta d’Alacant, i en este lloc la denominació ens diu que el molí funcionaria en temps de moros, és a dir ens vincula a un ús, a un paisatge i a un referent històric que gràcies a les paraules, a la toponímia unix present i història. I ara, malgrat que ha caigut l’edifici que sustentava el nom, més que mai cal protegir el topònim carregat d’informació i valor per conéixer Mutxamel.

La importància de la toponímia per conéixer la nostra ciutat és un dels arguments que defensa el treball guanyador del certamen d'investigació Manuel Antón APROXIMACIÓ AL TRACTAMENT DIDÀCTIC DE LA TOPONÍMIA LOCAL EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: PROBLEMÀTICA DELS JOVES MUTXAMELERS de Maria del Carme Nadal Sánchez on podem llegir en la introducció unes paraules que manifesten la importància de la toponímia per a conéixer el medi on vivim, tant la geografia com la història: “La toponímia de Mutxamel forma part del patrimoni cultural i lingüístic d’aquesta localitat. És evident que els noms de lloc descriuen el paisatge que ens envolta, a partir de l’experiència amb el medi i la consegüent interpretació d’aquesta. A més, els topònims són un referent per a situar-nos espacialment i, al mateix temps, reflecteixen la nostra llengua i la nostra identitat com a poble. Altrament, ens ofereixen un tast de la nostra història. De fet, són el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats ja que ens revelen els nostres orígens i les nostres arrels. És així com aquests ens ajuden a comprendre el present i, així, poder crear un futur òptim. Però, com a element viu, són sensibles i vulnerables a qualsevol esdeveniment i entrebanc del temps. Per tot això, és necessari que la toponímia local reba un tractament significatiu per part del sistema educatiu, així com també, de l’Ajuntament de Mutxamel. És inqüestionable que el coneixement de la toponímia a nivell local és essencial per al desenvolupament dels mutxamelers com a ciutadans compromesos amb el lloc on viuen. Així mateix, aquesta consciència col•lectiva és bàsica per al desenrotllament de persones capaces d’apreciar la vàlua dels béns municipals, com a mostra d’identificació entre la cultura i el poble. Fet i fet, la toponímia és una disciplina polièdrica i completa. Això és, pot ser abordada des de diverses perspectives, com ho són: la geografia, la història, les ciències naturals i la lingüística. Tot i això, ens interessa esbrinar si s’aborda des de l’assignatura de Valencià: llengua i literatura en tant que aquesta matèria està íntimament lligada a l’ensenyament de la idiosincràsia de la Comunitat Valenciana i, al seu torn, a la transmissió de la cultura de Mutxamel.

Locucions i frases fetes

Moltes voltes en les proves de coneixements de llengües apareixen locucions i frases fetes que no sempre reconeix el parlant i per això es crea una percepció d'estar perduts en un laberint. I així les locucions i frases fetes que naixen en el llenguatge viu carregades d'expressivitat acaben convertint-se fora de context en lloses que cauen sobre aprenents que troben estes construccions més fosques que una cova de llops. Per eixe motiu cal apropar-se a les locucions i frases fetes per recuperar l'expressivitat i no solament per memoritzar-les. Una eina que podem fer servir és la web del rodamots i concretament en els apartats de frases fetes i locucions. I molt complet és el diccionari de sinònims i frases fetes de la UAB Solament que fem una ullada a algunes veurem com el llenguatge de les frases fetes i les locucions està ple de metàfores quotidianes que el parlant fa servir per expressar el món, el seu món, carregat d'afectivitat: a cau d’orella, amagar el cap sota l’ala, amb la cua entre cames, ballar pel cap, cames ajudeu-me, cara de jutge, caure-li les ales del cor, com un cop de puny, en cos de camisa, estar lligat de peus i mans, estirar més el braç que la màniga, fer-se-li les dents llargues,