Veus, la mar a Mutxamel

El dijous 6 de juny Victor Labrado va estar a Mutxamel per a presentar el llibre Veus, la mar (Edicions 62). Abans el grup Cambra Teatre de Mutxamel va fer una lectura dramatitzada d’un capítol d’una altra novel·la de l’autor: Quan anàvem a l’estraperlo (Andana editorial), una obra que recomanem per la seua prosa admirable, que transmet la veu del narrador, en primera persona, d’una forma tan viva que sembla que tenim al costat el personatge.

En Veus, la mar, l’autor crea l’obra a partir de les converses amb patrons de barca, de més d’una huitantena d’anys, dels ports de Xàbia, Calp, Altea, la Vila Joiosa, el Campello, Alacant i Santa Pola. Els fills dels últims que navegaren a vela, com es va fer durant mil·lennis al Mediterrani.

L’autor aconseguix fer de les veus diverses una gran veu que li parla al lector com si sentira a la mateixa mar. Les veus primeres són les de la infantesa, marcada per la guerra. Després seguim la seua trajectòria de xiquets que ben enjorn van haver de posar-se a treballar, com la majoria dels de la generació de la postguerra. I ens embarcarem amb ells per una travessia vital a través de la mar, amb alegries i sacrificis, amb episodis carregats d’una gran tensió dramàtica, com poden ser la narració dels naufragis. En què l’home lluita contra la mar i el vent, i mostra la seua feblesa però també la seua grandesa per fer-li front a la força de la natura. Fins arribar als últims anys en què al fons de la mar per on abans les xarxes pujaven carregades de peix ara trobem una quantitat més que nombrosa de deixalles que van des d’envasos de plàstic a llavadores i, fins i tot, grues. I al final quan acabem de llegir, no solament ens portem una quantitat de lèxic nou del món marítim, entre el qual figura, per descomptat, el de nom de peixos, sinó que la vivència dels personatges ha pres tan fondo que sentim les veus com si tornaren una i una altra volta, com tornen les ones de la mar, per a impregnar-nos i formar part de nosaltres mateixos. I eixes veus que ens parlen, creen un paisatge inesborrable. Com si mentre les sentírem ens diguérem: Veus, la mar, lector. Immensa, profunda, intemporal, teua.