21 de març. Dia Internacional de la Poesia

21 de març. Ahir 21 de març es va celebrar el dia mundial de la poesia. Hui ho commemorem amb el treball que feren alumnes del centre fa un mes, quan celebràrem el Dia Internacional de la Llengua materna, amb una activitat que mostrava cançons de bressol. Les cançons de bressol són els primers sons que cantem als xiquets i les xiquetes, la veu rítmica que mostra la tendresa i el refugi. La paraula creadora, la paraula dolça i protectora que pren refugi en la poesia, des de la popular fins a la més elaborada./ Ayer 21 de marzo se celebró el Día Mundial de la Poesía. Hoy lo conmemoramos con el trabajo que hicieron alumnos y alumnas del centro hace un mes, cuando celebramos el Día Internacional de la Lengua Materna, con una actividad que mostraba canciones de cuna. Las canciones de cuna son los primeros sones que cantamos a los niños y las niñas, la voz rítmica que muestra la ternura y el refugio. La palabra creadora, la palabra dulce y protectora que se refugia en la poesía, desde la popular hasta la más elaborada.

Daisy ( criollo de la isla de la Reunión.) LA MAGIA DE LA MELODIA Me acuerdo cuando éramos pequeñas mis hermanas y yo, nuestra mamá nos cantaba una nana para dormir, la pedíamos cada noche Dodo la minet/ Zenfan de Janet/ Si la minet i dodo pa/ Sat maron va sout a el. Duérmete gatita/ hija de Janet/ si no duerme la gatita/ un gato salvaje vendrá a cogerla. Esta nana nos encantaba. La melodía era tan bonita, tan hermosa, tan relajante que ocultaba el sentido de las palabras que podían darnos miedo, asustarnos o quizás traumatizarnos. Años después, canté esta misma nana para mis hijos y ellos la cantaron para sus hijos, mis nietos. Lo hicieron también mis hermanas. Helder i Sílvia , Folklore brasileny Cançâo de Ninar Eu tinha uma boneca asssim/ que veio de Paris pra mim/ se eu ponho ela de pé náo cai/ e diz também mamâ e papai./ Um dia veio a tentaçao/ escorregou, caiu no chao/ quebrou seu narizinho em pé/ perdeu a fala até/ Naó disse mais mamae e nem papai/ Meu Deus enu fico triste ai ai./ Yo tenía una muñeca así( que vino de París para mí,/ Si yo la pongo de pie, no cae,/ y dice también mamá y papá./ Un dia vino la tentación/ se deslizó en el suelo/ se rompió su naricita de pie/ perdió el habla también./ No ha dicho más mamá y papá./ Mi Dios me siento triste, Ay, Ay./ Boi de Cara Preta Boi, boi, boi/ Buey da cara preta/ pega essa criança/ que tem medo de careta/ Buey de la Cara Negra Buey, buey, buey,/ Buey de la cara negra/ agarra a ese niño/ que tiene miedo de tu carita./ Nana nene Nana nene que a Cuca vem pegar papai foi na roca mamae no cafezal Nana Nene Nana nene/ que la Cuca viene a recoger/ papá fue a la plantación/ mamá al cafetal./ Kaci i Nabila. Suec Jag känner mammas kärlek som är/ Speciell, hennes glädjio att ha burit mig/ i hela hennes graviditet, den kärlekenn finns/ i mig för alltid./ Siento que el amor de mamá es especial, por haberme dado su alegría a lo largo de su embarazo, siento que el amor está en mí para siempre. Jag känner mammas kärlek som är/ Speciell, hennes glädje att ha burit mig/ i hela hennes graviditet, den kärlekenn finns/ i mig för alltid./ Nana Slaap kindje slaap/ daar buiten woont een schaap/ een schaap met witte voetjes/ Die drinkt de melk zo zoetjes/ slaap kindje slaap/ Daar buiten llopt een schaap/ Duerme niño duerme fuera vive una oveja una oveja con patas blancas que toma la leche buena. Ik ga slapen/ ik ben moe/ doe mijn beide oogjes toe/ heer hou ook deze nacht/ over mij trouw de wacht/ Voy a dormir estoy cansada cierro mis ojos Dios me hace guardia fiel esta noche María Jesús A dormir va la rosa de los rosales/ y a dormir va mi niña, porque ya es tarde,/ porque ya es tarde niña, porque ya es tarde,/ y a dormir va la rosa de los rosales, de los rosales,/ niña de los rosales,/ y a dormir va mi niña porque ya es tarde.

Les llengües de Mutxamel

En la presentació que vam fer el passat 20 de febrer per a commemorar el Dia de la Llengua Materna férem referència al fet que a Mutxamel hi ha dos llengües oficials, el valencià i el castellà. El valencià que durant anys va ser la llengua majoritària, però minoritzada, ara ha passat a ser minoritària i oficial, però tot i que oficial, encara minoritzada en alguns sector. El fet significatiu que s'ha produït en els últims anys és la diversitat de la procedència de part dels habitants de Mutxamel, (dades de l'INE 2018):

Com en la imatge que proposa Isabel de la classe d'espanyol per a estrangers, el valencià i el castellà, com a llengües oficials que són, es convertixen en mitjà de convivència dels mutxamelers i mutxameleres. Aqüeducte que connecta amb la nostra paraula en valencià aiguadut, en la pronunciació mutxamelera aiguaüt. Per este aqüeducte de la comunicació en la nostra localitat conviuen persones que parlen més de quinze llengües i que han de saber que el valencià forma part de les llengües que els donen la benvinguda i és esencial per a conéixer la toponímia,la història i els costums de la terra on ara viuen.

I per acabar mostrem la presentació d'Aziza, alumna del primer cicle de valencià que ens presenta una taula d'equivalència entre l'abecedari àrab i la transcripció a llengües llatines.