21 de març. Dia Internacional de la Poesia

21 de març. Ahir 21 de març es va celebrar el dia mundial de la poesia. Hui ho commemorem amb el treball que feren alumnes del centre fa un mes, quan celebràrem el Dia Internacional de la Llengua materna, amb una activitat que mostrava cançons de bressol. Les cançons de bressol són els primers sons que cantem als xiquets i les xiquetes, la veu rítmica que mostra la tendresa i el refugi. La paraula creadora, la paraula dolça i protectora que pren refugi en la poesia, des de la popular fins a la més elaborada./ Ayer 21 de marzo se celebró el Día Mundial de la Poesía. Hoy lo conmemoramos con el trabajo que hicieron alumnos y alumnas del centro hace un mes, cuando celebramos el Día Internacional de la Lengua Materna, con una actividad que mostraba canciones de cuna. Las canciones de cuna son los primeros sones que cantamos a los niños y las niñas, la voz rítmica que muestra la ternura y el refugio. La palabra creadora, la palabra dulce y protectora que se refugia en la poesía, desde la popular hasta la más elaborada.

Daisy ( criollo de la isla de la Reunión.) LA MAGIA DE LA MELODIA Me acuerdo cuando éramos pequeñas mis hermanas y yo, nuestra mamá nos cantaba una nana para dormir, la pedíamos cada noche Dodo la minet/ Zenfan de Janet/ Si la minet i dodo pa/ Sat maron va sout a el. Duérmete gatita/ hija de Janet/ si no duerme la gatita/ un gato salvaje vendrá a cogerla. Esta nana nos encantaba. La melodía era tan bonita, tan hermosa, tan relajante que ocultaba el sentido de las palabras que podían darnos miedo, asustarnos o quizás traumatizarnos. Años después, canté esta misma nana para mis hijos y ellos la cantaron para sus hijos, mis nietos. Lo hicieron también mis hermanas. Helder i Sílvia , Folklore brasileny Cançâo de Ninar Eu tinha uma boneca asssim/ que veio de Paris pra mim/ se eu ponho ela de pé náo cai/ e diz também mamâ e papai./ Um dia veio a tentaçao/ escorregou, caiu no chao/ quebrou seu narizinho em pé/ perdeu a fala até/ Naó disse mais mamae e nem papai/ Meu Deus enu fico triste ai ai./ Yo tenía una muñeca así( que vino de París para mí,/ Si yo la pongo de pie, no cae,/ y dice también mamá y papá./ Un dia vino la tentación/ se deslizó en el suelo/ se rompió su naricita de pie/ perdió el habla también./ No ha dicho más mamá y papá./ Mi Dios me siento triste, Ay, Ay./ Boi de Cara Preta Boi, boi, boi/ Buey da cara preta/ pega essa criança/ que tem medo de careta/ Buey de la Cara Negra Buey, buey, buey,/ Buey de la cara negra/ agarra a ese niño/ que tiene miedo de tu carita./ Nana nene Nana nene que a Cuca vem pegar papai foi na roca mamae no cafezal Nana Nene Nana nene/ que la Cuca viene a recoger/ papá fue a la plantación/ mamá al cafetal./ Kaci i Nabila. Suec Jag känner mammas kärlek som är/ Speciell, hennes glädjio att ha burit mig/ i hela hennes graviditet, den kärlekenn finns/ i mig för alltid./ Siento que el amor de mamá es especial, por haberme dado su alegría a lo largo de su embarazo, siento que el amor está en mí para siempre. Jag känner mammas kärlek som är/ Speciell, hennes glädje att ha burit mig/ i hela hennes graviditet, den kärlekenn finns/ i mig för alltid./ Nana Slaap kindje slaap/ daar buiten woont een schaap/ een schaap met witte voetjes/ Die drinkt de melk zo zoetjes/ slaap kindje slaap/ Daar buiten llopt een schaap/ Duerme niño duerme fuera vive una oveja una oveja con patas blancas que toma la leche buena. Ik ga slapen/ ik ben moe/ doe mijn beide oogjes toe/ heer hou ook deze nacht/ over mij trouw de wacht/ Voy a dormir estoy cansada cierro mis ojos Dios me hace guardia fiel esta noche María Jesús A dormir va la rosa de los rosales/ y a dormir va mi niña, porque ya es tarde,/ porque ya es tarde niña, porque ya es tarde,/ y a dormir va la rosa de los rosales, de los rosales,/ niña de los rosales,/ y a dormir va mi niña porque ya es tarde.

Les llengües de Mutxamel

En la presentació que vam fer el passat 20 de febrer per a commemorar el Dia de la Llengua Materna férem referència al fet que a Mutxamel hi ha dos llengües oficials, el valencià i el castellà. El valencià que durant anys va ser la llengua majoritària, però minoritzada, ara ha passat a ser minoritària i oficial, però tot i que oficial, encara minoritzada en alguns sector. El fet significatiu que s'ha produït en els últims anys és la diversitat de la procedència de part dels habitants de Mutxamel, (dades de l'INE 2018):

Com en la imatge que proposa Isabel de la classe d'espanyol per a estrangers, el valencià i el castellà, com a llengües oficials que són, es convertixen en mitjà de convivència dels mutxamelers i mutxameleres. Aqüeducte que connecta amb la nostra paraula en valencià aiguadut, en la pronunciació mutxamelera aiguaüt. Per este aqüeducte de la comunicació en la nostra localitat conviuen persones que parlen més de quinze llengües i que han de saber que el valencià forma part de les llengües que els donen la benvinguda i és esencial per a conéixer la toponímia,la història i els costums de la terra on ara viuen.

I per acabar mostrem la presentació d'Aziza, alumna del primer cicle de valencià que ens presenta una taula d'equivalència entre l'abecedari àrab i la transcripció a llengües llatines.

BABEL

Per a commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna portem sota el nom de Babel esta proposta que vol ser de reflexió sobre la llengua partint d’un fet que arriba al nostre imaginari cultural pel relat bíblic que ens diu que la divisió de les llengües és un símbol d’incomunicació i de destrucció. Nosaltres plantegem que la destrucció no arriba sols per la divisió de les llengües, sinó per la voluntat d’incomunicació. Per la imposició d’uns sobre altres. Si el llenguatge és comunicació, no pot ser un instrument de divisió sinó un mitjà per a poder conviure-hi. Per eixe motiu reivindiquem BABEL com un lloc de trobada i coneixement on caben totes les llengües. No hi ha més llenguatge possible que la voluntat de comunicació.

El valencià i el castellà són les llengües oficials de Mutxamel per això partirem de les dos però volem mostrar també les altres llengües que conviuen a la població i al centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, demanem a alumnes del centre qne mostren les seues llengües, les diferents grafies i les obres literàries significatives. I un dels recursos que fem servir és el poema visual, aprofitant que este any se celebra l’any Brossa. I volem compartir l'activitat amb qui vulga participar-hi el dimecres 20 a les 20 hores en el Centre per a parlar de llibres i alçar ponts i torres que afavorisquen la comunicació.

INSCRIPCIÓ DE LES PROVES DE CERTIFICACIÓ 2019 EOI

S'ha obert el termini de matriculació de l’alumnat lliure per a fer les proves de certificació dels nivells A2, B1, B2, C1 I C2 de Valencià a les EOI. Per a poder matricular-se en la prova de certificació de valencià de les EOI, els alumnes hauran de fer la matrícula per via telemàtica, així com presentar necessàriament en la secretaria de l’escola oficial d’idiomes, dins el termini establit, el justificant del pagament bancari juntament amb la documentació sol·licitada perquè, d’esta manera, quede formalitzada la matrícula. El període de matriculació telemàtica en la prova de certificació comprendrà des de les 09.00 hores del dia 11 de febrer de 2019 fins a les 15.00 hores del dia 25 de febrer de 2019. Des del dia 12 de febrer de 2019 fins al dia 8 de març de 2019 es podrà aportar a la secretaria del centre el justificant del pagament bancari de la taxa i la documentació sol·licitada. Una vegada finalitzat el termini de matriculació, les escoles oficials d’idiomes faran públiques, el dia 13 de març de 2019, les llistes provisionals dels alumnes matriculats en la prova de certificació Dates i nivells de les proves de certificació Valencià: C1 dijous 23 de maig 9.30 C2 dilluns 27 de maig 9.30 B2 dimarts 28 de maig9.30 A2 dimecres 12 juny 9.30 B1 dijous 13 juny 9.30 Convocatòria extraordinària de setembre 4 setembre C2 9 h 5 setembre B1, C1 9 h 10 setembre A2, B2 9 h

Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència

El Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel se suma al Dia Internacional de la Dona i la Xiquets en la Ciència i hui en parlarem i pròximament mostrarem el que hem fet. Tot i que des de fa anys les dones s'han incorporat al camp científic encara cal reivindicar el seu paper i promoure els estudis científics entre les dones. En la pàgina de Nacions Unides podem llegir entra altres coses: "La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (STEM) persistix des de fa anys a tot el món. A pesar que la participació de les dones en les carreres de grau superior ha augmentat enormement, aquestes encara es troben insuficientment representades en aquests camps. La ciència i la igualtat de gènere són vitals per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), inclosos en l'Agenda 2030. En els últims 15 anys, la comunitat internacional ha fet un gran esforç inspirant i promovent la participació de les dones i les xiquetes en la ciència. No obstant això, elles es continuen trobant amb barreres que els impedeixen participar plenament en aquesta disciplina. En l'actualitat, menys del 30 per cent dels investigadors a tot el món són dones. Segons dades de la UNESCO Disponible en anglés (entre 2014 i 2016), només al voltant del 30 per cent de totes les estudiants trien estudis superiors dins del camp de les ciències, la tecnologia, l'enginyeria i matemàtiques (STEM). Al món, la matrícula d'estudiants femenines és particularment baixa en tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC), amb un tres per cent; ciències naturals, matemàtiques i estadístiques, amb un cinc per cent, i en enginyeria, manufactura i construcció, amb un huit per cent." I conclou dient que encara hi ha prejudicis i estereotips de gènere que continuen mantenint les xiquetes i dones allunyades dels camps relacionats amb la ciència. I la millor manera per a véncer estereotips i prejudicis és mitjançant l'educació.

MUTXAMEL CONTEXTUALITZA ELS MISTERIS ASSUMPCIONISTES DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA AMB LA SEUA HISTÒRIA, ARQUITECTURA I PAISATGE.

Del 7 al 13 de desembre al temple parroquial del Salvador es va poder veure l’exposició itinerant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al voltant dels misteris assumpcionistes.

La mostra resumix en dotze panells la importància de les representacions marianes en terres valencianes des del segle XV. Encara que València i Castelló també tingueren el seu Misteri, només Elx en conserva intacta la tradició. La Festa, com també es coneix el Misteri, està declarada Patrimoni Cultural Immaterial des del 2001. Al llarg d’estos dies van visitar l’exposició alumnes del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel, alumnes de primer de Batxiller de l’IES MUTXAMEL i IES L’ALLUSSER, i alumnes de tercer i quart de l’ESO del centre Aire Libre.

Vam voler contextualitzar els misteris assumpcionistes amb els misteris de la Mare de Déu de Loreto i per això va coincidir l’exposició amb el 10 de desembre, dia de la seua festivitat i la van realitzar en l’església del Salvador, gràcies a la col·laboració del rector i vicari, Victor Palacios i Manuel Jover, i les persones que ens obrien: Pepe Aracil i Amàlia. I també es va fer el 13 de desembre la conferència, de la cronista i bibliotecària Assumpció Brotons i Francesc Ortiz, per a commemorar els quatre-cents anys de l’arribada de Vicent Bendicho a Mutxamel, en 1618. I que va ser qui va trobar el manuscrit on es narren els primers misteris i l’inclou al llibre de la confraria. L’acte va ser presentat per Amparo García, presidenta de la confraria de la Mare de Déu de Loreto, i clausurat pel senyor alcalde, Sebastián Cañadas.

Per acabar el diumenge 16 de desembre de 2018, es va realitzar el que anomenàrem El camí del misteri. El diccionari ens diu que un misteri és una cosa oculta, molt difícil de comprendre o explicar. I en certa manera el mateix camí que seguirem és un misteri, perquè davant de les actuacions urbanístiques se’ns fa difícil de comprendre que on hui hi ha construccions i terra erma, fa poc més de tres quarts de segle, i al llarg dels segles passats, era la joia de l’horta d’Alacant. Un paisatge amé i un verger quan la climatologia era mitjanament favorable, gràcies a l’esforç de les persones que hi vivien i la tècnica dels sistemes d’irrigació que van ser capaços d’aprofitar fins a l’última goteta d’aigua. Vinculat a l’agricultura, apareix, alhora, el misteri religiós, perquè llavors quan les sequeres es prolongaven, els hòmens i les dones demanaven l’ajuda de la providència divina, en este poble mitjançant la intervenció de la Mare de Déu de Loreto. Gràcies a Vicent Bendicho, curat i arxiver de la parròquia fa quatre-cents anys, tenim documentada més d’una rogativa que va seguir l’itinerari que hui farem. De Mutxamel al monestir de la Santa Verònica, on es trobava la vera icona del rostre de Crist. I Bendicho, en el llibre de la Confraria de la Verge, relata entre altres rogatives la del misteri onzé, quan es manifesta el prodigi prop del monestir, en el lloc on s’alçà l’ermita construïda després a expenses de Joan Nomdedeu: i ho fa a través del recurs literari d’haver trobat un quadernet, datat aproximadament cinquanta anys abans.

En este misteri arreplega un dels altres significats que hi ha al diccionari, on teatralitat i religió s’unixen en la dramatització d’un passatge bíblic o de la vida dels sants. En el nostre cas l’escenari del misteri de l’1 de Març, que copia Bendicho d’un quadern en mal estat escrit anys abans per mosén Francesc Juan Artés, es veu ampliat en les narracions orals, que passaven de generació a generació, i la Mare de Déu plora damunt d’una branca seca d’ametler i la branca flora; i hi ha pleit entre mutxamelers i santjoaners, perquè estos volen la imatge per a ells, però serà per als primers que porten el pal·li, i al final els mutxamelers aconseguixen arribar primers, “perquè la Verge de Loreto vol ser de Mutxamel”. Va ser un matí en què al voltant de cinquanta persones vam compartir un itinerari on encara es pot endevinar com era el paisatge que recorrien mutxameleres i mutxamelers. Una activitat per viure i conviure, amb el present i el passat, que permetrà el futur de Mutxamel, i que ens ajudarà a respectar el medi i la llengua que des de fa més de cinc-cents anys forma part d’esta terra. Una activitat que ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats (AVL, parròquia, Ajuntament, centres educatius), i persones que han fet possible mitjançant la transversalitat un projecte que s’enquadra dins de l’aposta de l’Ajuntament per a fer de Mutxamel una ciutat educadora.

Dona soc i és humana ma mesura

En uns pocs dies novembre commemora el dia de les lletres valencianes, el dia 20, data de publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc; el 23, l'aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià; i el 25, és el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona. Per tot això són nombrosos els actes que es realitzen a tot arreu. Si dijous passat al centre vam realitzar la nostra proposta de les Sabates Roges, hui publiquem una entrada amb un breu comentari als versos de Clementina Arderiu. No cap dubte que, per a eliminar la violència contra les dones, una de les accions més significatives és mostrar el seu vessant públic. Mostrar i donar a conéixer la seua obra. Clementina Arderiu forma part de la generació de dones, nascudes en l'últim terç del segle XIX, que als anys vint i trenta revolucionen la societat i comencen a prendre part de propostes abans solament vinculades als hòmens. I en eixos anys com expressa l'autora la dona va llançar una roba que l'oprimia per una altra més lleugera. Pròxims ja els anys vint del segle XXI, encara continua sent necessari refermar la seua posició en la societat i sobretot exigir acabar amb la violència que patixen pel sol fet de ser dona. I hem de ser conscients que tots i totes no volem sentir més el fred que hi provoca la violència contra les dones.

23 de novembre: 35 anys de Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

Fa 35 anys a Alacant es va aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Gràcies a la qual el valencià tornava a l'escola i es posava en valor la llengua pròpia dels valencians en què es construïx el nostre passat. Recordem que fins a mitjan segle XX era la llengua majoritària de Mutxamel, tot i que minoritzada. Ara és la llengua minoritària que no pot consentir ser minoritzada i per això cal celebrar dies com el de hui. Perquè el valencià és patrimoni de tots els mutxamelers i mutxameleres. Un patrimoni que per a mantindre's necessita de l'esforç de tots i totes, i que comença amb un bon dia. La nostra toponímia i la nostra història necessita el valencià per a continuar sent. És la llengua de la memòria que sent la del present serà la del futur.

Sabates Roges contra la violència de gènere

El CFPA de Mutxamel conmemora el Día Internacional contra la Violencia de Género, con su aportación al proyecto “Zapatos Rojos: Arte y Memoria contra el Feminicidio” La tarde del 22 de noviembre, el Centro Municipal de Formación de Personas Adultas del Ayuntamiento de Mutxamel se unió a este proyecto artístico con los más de 80 pares de zapatos rojos aportados por alumnos y alumnas, profesores y personal de administración y servicios. El proyecto que os presentamos fue una iniciativa de Elina Chauvet, artista mejicana, que en 2009 comenzó su recorrido por diferentes países.

“El color rojo representa la sangre, pero también el corazón de la esperanza”. Mientras la violencia hacia las mujeres no sea un tema urgente en los espacios legislativos, Zapatos Rojos continuará indefinidamente, ya que es un símbolo de reflexión”. Estas palabras de E. Chauvet tienen como fundamento su experiencia personal, ya que su hermana murió víctima de la violencia de su marido. Visibilizar la violencia hacia las mujeres, aunque sea de manera simbólica, provocar la reflexión sobre este problema en el mundo, son objetivos de esta instalación artística que sigue su recorrido imparable. Pero, no todo acaba aquí. Desde las aulas y, a través de la música, la poesía, los testimonios… estamos demostrando que la Educación es una herramienta poderosa de transformación social. Provoca el debate y la reflexión sobre la violencia hacia las mujeres y la justicia. Los profesores del CFPA municipal de Mutxamel quieren agradecer a todos y todas su colaboración por haber materializado este proyecto.

El CFPA de Mutxamel commemora el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, amb la seua aportació al projecte “Sabates Roges: Art i Memòria contra el Feminicidi” La vesprada del 22 de novembre, el Centre Municipal de Formació de Persones Adultes de l'Ajuntament de Mutxamel es va unir a aquest projecte artístic amb els més de 80 parells de sabates roges aportades per alumnes, professors i personal d'administració i serveis. El projecte a què es van sumar va ser una iniciativa d'Elina Chauvet, artista mexicana, que en 2009 va començar el seu recorregut per diferents països. “El color roig representa la sang, però també el cor de l'esperança”. Mentre la violència contra les dones no siga un tema urgent en els espais legislatius, Sabates Roges continuarà indefinidament, ja que és un símbol de reflexió”. Aquestes paraules de E. Chauvet tenen com a fonament la seua experiència personal, ja que la seua germana va morir víctima de la violència del seu marit. Visibilitzar la violència contra les dones, encara que siga de manera simbòlica, i provocar la reflexió sobre aquest problema en el món són objectius d'aquesta instal·lació artística que seguix un recorregut imparable. Però, no tot acaba ací. Des de les aules i, a través de la música, la poesia i els testimonis estem demostrant que l'Educació és una eina poderosa de transformació social. Provoca el debat i la reflexió sobre la violència cap a les dones i la justícia. Els professors del CFPA municipal de Mutxamel volen agrair a tots i a totes la seua col·laboració per haver materialitzat aquest projecte.

Curs de formació i avaluació del nivell A1 de coneixements del valencià.

El 31 d’octubre va eixir publicada la resolució de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que autoritza el Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel a impartir cursos de formació i avaluació del nivell A1 de coneixements de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. En la resolució d’11 d’agost de 2017, publicada en el DOGV de l’1 de setembre de 2017 podeu veure la programació i els criteris d’avaluació.