Dona soc i és humana ma mesura

En uns pocs dies novembre commemora el dia de les lletres valencianes, el dia 20, data de publicació de la primera edició del Tirant lo Blanc; el 23, l'aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià; i el 25, és el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona. Per tot això són nombrosos els actes que es realitzen a tot arreu. Si dijous passat al centre vam realitzar la nostra proposta de les Sabates Roges, hui publiquem una entrada amb un breu comentari als versos de Clementina Arderiu. No cap dubte que, per a eliminar la violència contra les dones, una de les accions més significatives és mostrar el seu vessant públic. Mostrar i donar a conéixer la seua obra. Clementina Arderiu forma part de la generació de dones, nascudes en l'últim terç del segle XIX, que als anys vint i trenta revolucionen la societat i comencen a prendre part de propostes abans solament vinculades als hòmens. I en eixos anys com expressa l'autora la dona va llançar una roba que l'oprimia per una altra més lleugera. Pròxims ja els anys vint del segle XXI, encara continua sent necessari refermar la seua posició en la societat i sobretot exigir acabar amb la violència que patixen pel sol fet de ser dona. I hem de ser conscients que tots i totes no volem sentir més el fred que hi provoca la violència contra les dones.