La llengua viva

En pocs dies de diferència arriben dos notícies que mostren com la llengua viva també canvia normativament. No solament les lleis gramaticals modelen la llengua, sinó que també la llengua viva modifica regles gramaticals. El dia 29 de setembre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar l'edició en paper del Diccionari normatiu valencià que complementa l'edició digital. Entre les qüestions que ha creat alguna polèmica ha estat l'entrada al diccionari de paraules que havien estat classificades com a barbarismes. Al costat de les veus crítiques, som molts els que ens felicitem de l'acceptació de paraules que formen part del valencià viu des de fa anys i panys. Sobretot perquè així moltes dones i hòmens que han mantingut la llengua -malgrat el desprestigi social que es va patir des dels anys 40 del segle passat que va fer que moltes famílies deixaren de parlar valencià als fills, malgrat que tractaven de patans, pobres i coses semblants qui parlava valencià- ja no sentiran tan sovint com algú els diu que parlen malament el valencià. Res no m'agrada més que sentir com parlen de la vida les valencianes i els valencians que ens conten el seu món en valencià. Un món que ha canviat però que encara viu en llurs paraules. I conviu amb el món d'ara mateix. Res no m'agrada menys que sentir com diuen, avergonyits, que parlen malament valencià qui l'ha tingut com a seu tota la vida i ens l'ha deixat a les mans viu i ple de sentiment. I este cap de setmana també l'Institut Estudis Catalans anuncia canvis en la gramàtica, entre les novetats més comentades la reducció de paraules amb accent diacrític.