Carnestoltes o Carnaval al febrer.

Entra este any febrer acompanyat del carnestoltes o carnaval i el refranyer arreplega característiques de tots dos: “Carnestoltes dóna voltes” i pega voltes perquè no cau sempre el mateix dia i perquè els dies de carnaval les persones ballen i peguen voltes, al bell mig del saló o amagats pels racons. I tot i que gairebé sempre és al febrer com diu el refrany: “De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer”, també algun anys és a primers de març. I el refranyer no s’oblida que són dies en què hi ha persones que perden el control i cauen en la disbauxa: “A Carnestoltes totes les bèsties van soltes”, compara les persones amb bèsties, i no falten refranys  on apareix l’amenaça del que pot passar “Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants”, “Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots Sants” o “Bogeries de Carnestoltes, per Tots Sants surten a llum”.

I febrer és també un mes carregat de refranys on es reflectixen circumstàncies astronòmiques, meteorològiques i agrícoles. Molts fan referència als dies dolents i freds, tot i que este any encara no han arribat: “Febrer el curt, brau i tossut”; “Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt”; “El febrer, de cap o de cua l’ha de fer”; “Pel mes de febrer, un dia dolent i l’altre també”. I avisa del que pot passar si no fa un febrer com cal: “Si tinc calor pel febrer, per Pasqua tremolaré” o “ Si el febrer no febreja, mal març tindrem”. I no poden faltar els que fan referència a la florada dels ametlers: “En febrer, flor a l’ametler”; “A despit del febrer, florix l’ametler”, “Mai ha passat febrer sense vestir l’ametler”.

I de febrer és la festa de la llum de la candelera o candelària en què s’arreplegaven els ciris beneïts per encendre’ls les nits de tronades, sense que falte el refrany astronòmic i meteorològic “Si la Candelària plora, l’hivern ja està fora; i si no plora, ni dins ni fora” o “Si la Candelària flora, l’hivern ja està fora; i si no flora, ni dins ni fora”.