TALLER DE DOLÇOS

El divendres 13 de desembre alumnes del centre vam participar al taller de dolços que la Cívica va organitzar al Casal del Ravalet.

L'Ajuntament de Mutxamel va col·laborar amb l'activitat deixant-nos utilitzar la cuina del centre municipal, on a poc a poc el mestre del taller, també mestre de valencià al centre, va mostrar-nos com es fan tres dels dolços més tradicionals: la tortada d'ametla ( o com diuen per aquí la torta), els quatre iguals i els ametlats o almendraos.

A fer la tortada, el vam ajudar a mesurar les quantitats i poc més, després quan va fer la pasta dels ametlats i els quatre iguals sí que ens vam posar tots a fer figuretes o pessiguets amb la pasta.



http://www.flickr.com/photos/109862045@N05/sets/72157638741162264/

Per a fer la tortada necessitem una dotzena d'ous, 650 grams d'ametla mòlta i 600 grams de sucre, també la pell ratllada d'un llimó.

Com es fa?
Pugem les clares a punt de neu, afegim el sucre i quan està ben lligat afegim els rovells d'ou i la ratlladura de la pell de llimó; finalment afegim a poc a poc l'ametla mòlta. I al forn, que ja estarà calent, a 200º durant 50 minuts.

Per als quatre iguals cal la mateixa quantitat de sucre, ametla mòlta, farina i mantega (en este cas vam substituir la mantega per oli).

Com es fa?

Es barregem tots els ingredients i es fa una pasta amb què fem figuretes amb les formes que vulguem i al forn, a 170º, aproximadament deu o quinze miminuts ( tot i que convé fer una ullada de tant en tant).

I vam acabar amb els ametlats que els vam fer a l'estil de la mestra del mestre, una dona santjoanera que li diuen Delfina.

Com es fa?

Posem  la meteixa quantitat de sucre que d'ametlà mòlta, un gotet d'anís sec i un gotet de vi dolç que ens ajudarà a unir els ingredients. La pasta no queda tan compacta com la dels quatre iguals i sempre en queden els dits plens que normalment es netegen amb la llengua, perquè és un crim que s'ho emporte l'aigua. I al forn a 170º durant cinc minuts o poc més.

I així vam passar la vesprada del dia 13 de desembre,  ens ho vam menjar calentet calentet, però teniem tantes ganes de tastar-los que, bufant bufant, ens ho vam menjar tot, gràcies que Auxi se'n recordà de portar-ne una mostreta a Manolo i Pepe.