El divendres 13 de desembre alumnes del centre vam participar al taller de dolços que la Cívica va organitzar al Casal del Ravalet.
L'Ajuntament de Mutxamel va col·laborar amb l'activitat deixant-nos utilitzar la cuina del centre municipal, on a poc a poc el mestre del taller, també mestre de valencià al centre, va mostrar-nos com es fan tres dels dolços més tradicionals: la tortada d'ametla ( o com diuen per aquí la torta), els quatre iguals i els ametlats o almendraos.
A fer la tortada, el vam ajudar a mesurar les quantitats i poc més, després quan va fer la pasta dels ametlats i els quatre iguals sí que ens vam posar tots a fer figuretes o pessiguets amb la pasta.
http://www.flickr.com/photos/109862045@N05/sets/72157638741162264/
Per a fer la tortada necessitem una dotzena d'ous, 650 grams d'ametla
mòlta i 600 grams de sucre, també la pell ratllada d'un llimó.
Com es fa?
Pugem
les clares a punt de neu, afegim el sucre i quan està ben lligat afegim
els rovells d'ou i la ratlladura de la pell de llimó; finalment afegim
a poc a poc l'ametla mòlta. I al forn, que ja estarà calent, a 200º
durant 50 minuts.
Per als quatre iguals cal la mateixa
quantitat de sucre, ametla mòlta, farina i mantega (en este cas vam substituir
la mantega per oli).
Com es fa?
Es barregem tots els ingredients i es fa una pasta amb què fem figuretes amb les formes que vulguem i al forn, a 170º, aproximadament deu o quinze miminuts ( tot i que convé fer una ullada de tant en tant).
I vam acabar amb els ametlats que els vam fer a l'estil de la mestra del mestre, una dona santjoanera que li diuen Delfina.
Com es fa?
Posem la meteixa quantitat de sucre que d'ametlà mòlta, un gotet d'anís sec i un gotet de vi dolç que ens ajudarà a unir els ingredients. La pasta no queda tan compacta com la dels quatre iguals i sempre en queden els dits plens que normalment es netegen amb la llengua, perquè és un crim que s'ho emporte l'aigua. I al forn a 170º durant cinc minuts o poc més.
I així vam passar la vesprada del dia 13 de desembre, ens ho vam menjar calentet calentet, però teniem tantes ganes de tastar-los que, bufant bufant, ens ho vam menjar tot, gràcies que Auxi se'n recordà de portar-ne una mostreta a Manolo i Pepe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada