El passat 22 de febrer, la Regidoria d'Educació i Cultura de Mutxamel, col·labora en l'acte de lliurament dels premis dels concursos de cartells, fotografia i escriptura de les XXX Jornades Culturals dels Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí.
Rafael García Berenguer, regidor d'Educació i Cultura de Mutxamel, va donar la benvinguda a alumnes i professors dels centres de formació de la comarca, a la Casa de la Cultura de Mutxamel que celebraren les XXX Jornades Culturals, en un acte que este any presentà el CPFPA de Babel amb la col·laboració del centre municipal.
Es van lliurar els premis de cartells, escriptura i fotografia, que enguany tenien com a tema i lema El valor de les paraules. Tenen l'objectiu de fomentar la participació i la creativitat de l'alumnat dels centres de formació de persones adultes de l'Alacantí, format pels CPFPA Giner de los Ríos, Alberto Barrios, Paulo Freire, Babel, i Barri Tómbola d'Alacant; el Sant Vicent Ferrer de Sant Vicent del Raspeig; i els municipals d'Agost, Mutxamel, Sant Joan i Xixona.
Després del lliurament de premis, va tindre lloc la representació teatral Dolce Vita (adaptació de l'obra Converses amb mamà), escrita i dirigida per Josi Alvarado, i interpretada per Charo Oñate i Enric Piera.
Amb aquestes jornades culturals es pretén fomentar la convivència entre tots els centres. Per a açò, a més, s'organitzen tallers, exposicions i visites culturals a llocs d'interés.
Total de visualitzacions de pàgina:
dimarts, 28 de febrer del 2017
Els Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí celebren a Mutxamel l'acte central de les XXX Jornades Culturals de CFPA.
El passat 22 de febrer, la Regidoria d'Educació i Cultura de Mutxamel, col·labora en l'acte de lliurament dels premis dels concursos de cartells, fotografia i escriptura de les XXX Jornades Culturals dels Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí.
Rafael García Berenguer, regidor d'Educació i Cultura de Mutxamel, va donar la benvinguda a alumnes i professors dels centres de formació de la comarca, a la Casa de la Cultura de Mutxamel que celebraren les XXX Jornades Culturals, en un acte que este any presentà el CPFPA de Babel amb la col·laboració del centre municipal.
Es van lliurar els premis de cartells, escriptura i fotografia, que enguany tenien com a tema i lema El valor de les paraules. Tenen l'objectiu de fomentar la participació i la creativitat de l'alumnat dels centres de formació de persones adultes de l'Alacantí, format pels CPFPA Giner de los Ríos, Alberto Barrios, Paulo Freire, Babel, i Barri Tómbola d'Alacant; el Sant Vicent Ferrer de Sant Vicent del Raspeig; i els municipals d'Agost, Mutxamel, Sant Joan i Xixona.
Després del lliurament de premis, va tindre lloc la representació teatral Dolce Vita (adaptació de l'obra Converses amb mamà), escrita i dirigida per Josi Alvarado, i interpretada per Charo Oñate i Enric Piera.
Amb aquestes jornades culturals es pretén fomentar la convivència entre tots els centres. Per a açò, a més, s'organitzen tallers, exposicions i visites culturals a llocs d'interés.
dimarts, 21 de febrer del 2017
21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna
Hui la Unesco commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna que en definitiva és una proposta per posar en relleu la importància de totes les llengües. Tota llengua té la capacitat de mostrar i prendre el món, el parlant no pot ser discriminat per raó de llengua, encara que siga utilitzada per menys persones. Les llengües minoritàries patixen tot un seguit de menyspreus i desdenys per part d'alguns parlants de les llengües majoritàries, que a voltes amb actituds que creuen fonamentades en el fet que si A és coneguda per qui parla B, pensen que per a què cal fer l'esforç de parlar B?
En el món que ens ha tocat viure cal incidir en el fet que les llengües tenen valor per la seua tasca de mitjà que unix el nom amb la paraula,el món i el nom. Per eixe motiu tota llengua reflectix i emmiralla un món. Cal un esforç per part de tots perquè en el nostre espai ens nodrim de més d'una llengua, i som els parlants qui hem de prendre la voluntat de ser fill de més d'una llengua, i prendre-les a totes com a enriquidores per a viure en una societat cada volta més oberta i plural.
Al Centre de Formació de Persones Adultes estudiem espanyol i valencià, i es posen en comú diferents llengües, una mostra de les que es parlen a Mutxamel. Hem d'aprendre a viure i a conviure amb altres llengües i veure-ho com una capacitat que ens desenvolupa intel·lectualment i no com un obstacle que ens dificulta caminar. Per això cal cercar eines que ens ajuden com els diccionaris del Termcat
dilluns, 20 de febrer del 2017
Tota pedra fa paret
En l'ensenyament col·laboratiu hem de ser capaços de traure partit fins i tot de les pedres, i tota pedra fa paret, així que cal que cada dia siguem capaços d'arreplegar a la cistella de l'aprenentatge almenys un bri de llavoretes que òmpliguen el rebost.
I posar en comú la nostra collita perquè compartint dubtes i certeses ampliem la nostra capacitat lingüística. Què sé i què vull saber? Què conec i com puc conéixer més? Què faig i què puc fer? Preguntes que formem part de la nostra vivència i experiència.
Cerqueu pàgines i enllaços com el bloc dels departaments de llengües de L'IES Clara Campoamor que s'anomena Tota pedra fa paret i una vegada enllestida la paret, seguiu cercant material que la farà més polida i ferma.
divendres, 3 de febrer del 2017
La paraula creadora
La literatura és aquella part de la llengua que recrea el món amb una càrrega expressiva de tanta intensitat que substituïx els elements del món amb la paraula sola. D'expressivitat va plena la parla quotidiana que s'ha fet al llarg del temps. Però en els autors i les autores d'una llengua és on podem trobar exemples magistrals. A les aules del Centre de Formació de Persones Adultes també dediquem un temps a comentar entre tots obres i fragments d'obres. Dilluns passat aprofitant l'entrada del dia 17 de gener del Rodamots vam fer una anàlisi d'un fragment de Camí de sirga de Jesús Moncada:
"De banda de nit, un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria després que no era cerç sinó una rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent, va esgarrapar la vila. Una ràfega s'encanonà per la Baixada de la Ferradura i s'endugué la pols assolada de les runes de la casa de Llorenç de Veriu; va regolfar a la plaça dels Sants i esbatanà els finestrals mal tancats d'un balcó del casal dels Torres i Camps. Allí udolà per cambres i passadissos, va moure cortinatges, descompassà el pèndol del gran rellotge del despatx i va fer sonar les llàgrimes de cristall del llum del menjador abans d'encalmar-se i morir finalment en el Saló de les Verges Màrtirs."
El fragment és breu,però deixa una bona mostra de la gran novel·la de Jesús Moncada. A l'aula vam posar de manifest com l'inici arriba amb una pinzellada de misteri: " De banda de nit, un cerç aspre i efímer", com si de la foscor s'alçara aquest element transparent que és el vent, però malgrat que no es veu té la qualitat d'aspre; el vent és aspre perquè sobre la pell i els objectes actua com una ferramenta que raspa, i tots hem experimentat que les raspallades com més ràpides, més són sentides. Aspre i efímer, dos adjectius que desenvolupen el seu significat en els sintagmes que apareixen tot seguit. Primer en un to misteriós l'autor assegura que algú parla d'una "rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent" com si sortira de la mateixa nit, de la mateixa boira sobre el riu. Tot seguit l'acció "va esgarrapar la vila" ens porta a l'adjectiu aspre. Les dos construccions següents omplin este temps efímer d'accions pròpies del nostre coneixement del món real i imaginari, accions del vent: una ràfega violenta, més intensa com més efímera; que s'encanona per un carrer estret, que alça la pols, que regolfa i esbatana els finestrals; udola, mou cortinatges, fa malbé el pèndol d'un rellotge, i fa sonar les llàgrimes de cristall d'un llum. El text així es carrega de sensacions, ens situem al mig del carrer o potser al balcó del casal dels Torres i Camps. El gust de pols, el tacte de les partícules i el tacte dels objectes, el moviment llampant sobre la vista, el so retumbant a les oïdes, i el gust aspre que ens queda a la gola. Estes van ser algunes de les característiques que mostraren els alumnes, i encara ens en deixen algunes al tinter. Prova de com es pot construir el món amb la paraula, amb els mots que cada dia ens porta el Rodamots,però també amb els que podem cercar al diccionari i al nostre món.
divendres, 13 de gener del 2017
Nou any per aprendre en cooperació.
Esta setmana comença el nou curs que fem al centre per a preparar les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (C1-C2). A més de les tres hores que impartim presencials cal treballar a casa. I proposem que este treball el fem cooperatiu entre les i els alumnes que en formen part. Vos convidem que ens escrigueu amb comentaris que vos ajuden i ajuden la resta de companyes i companys. Una de les propostes ha estat que cerquen paraules i les posen en comú, paraules com cigonyal, enclusa o esclop. I si les pinten sobre un mur poden mostrar-les com un grafiti. També esperem escrits, comentaris i anàlisis d'obres de consulta.
A la web de l'Agència de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Mutxamel trobareu material didàctic que us pot ajudar.
divendres, 9 de desembre del 2016
Mostreu la vostra creativitat
Una de les activitats dels alumnes i les alumnes dels centres és mostrar la seua creativitat mitjançant la paraula o la imatge, ara podeu a més presentar-vos al certamen que convoca la coordinadora de centres de l'Alacantí, el termini acaba el 13 de gener i les categories són cartells, literari i fotografia. Consulteu en l'enllaç següent les bases. En la imatge podem veure el cartell guanyador de l'any passat.
També podeu animar-vos a participar en el Sambori 2017 per a obres escrites en valencià amb un màxim de 5 pàgines. Bases Sambori
dijous, 1 de desembre del 2016
Mutxamel Ciutat Educadora
Ahir 30 de novembre vam commemorar a Mutxamel el dia de la Ciutat Educadora i el Centre de Formació de Persones Adultes es va sumar al compromís per l'Educació, al nostre facebook podeu veure les fotos de professors i alumnes.
Al matí a la porta de l'Ajuntament la corporació municipal, alumnes, professors, treballadors i ciutadans van celebrar un acte commemoratiu per manifestar el compromís de Mutxamel amb l'educació.
Manifest per al Dia Internacional de la Ciutat Educadora
Manifestem el nostre compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible i, concretament treballem per a garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tots i al llarg de la vida, com a motor de desenvolupament personal i col·lectiu i de transformació urbana a favor d'unes ciutats més justes, solidàries i interculturals. Ciutats on tots i totes gaudim de plena igualtat i siguem capaços de dialogar i conviure des del respecte a les diferències.
Hui en dia, podem afirmar que l'educació travessa els murs de l’escola i s’estén a tota la ciutat, impregnant els seus barris, espais públics i institucions. Però constatem objectivament que en les ciutats persistixen encara nombrosos fenòmens i factors deseducadors.
Conscients d'estos desafiaments i reptes a què ens enfrontem, els alcaldes i alcaldesses de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores ens comprometem amb convicció i voluntat a contrarestar estos fenòmens regressius, proposant un model polític de ciutat que situa les persones en el centre de les nostres prioritats i que, partint de l'educació, dóna coherència, dinamisme i sentit a la nostra acció.
Les ciutats educadores treballem perquè l'educació siga eix transversal de totes les polítiques locals, prenent consciència i reforçant el potencial educador de les actuacions i programes de salut, medi ambient, urbanisme, mobilitat, cultura, esport, etc.
Treballem, per tant, per a democratitzar l’accés a tots els béns de la ciutat, perquè cada un dels seus espais siga font d'educació, i perquè tota persona puga viure, disfrutar i emancipar-se, aprofitant al màxim les oportunitats que la ciutat oferix per a aconseguir les seues expectatives amb una actitud cívica i democràtica.
Apostem per una democràcia participativa sumant les propostes i l'esforç de la societat civil per construir junts ciutats millors, que no deixen a ningú al marge. Per a aconseguir este objectiu ambiciós, ens comprometem amb l'educació ciutadana i amb l'establiment dels mecanismes necessaris per a elaborar, implementar i avaluar les polítiques públiques comptant amb la participació d’una ciutadania activa, dotada d'esperit crític, compromesa i coresponsable.
Este és un camí que compartim ciutats molt diverses de tots els continents i que compta amb més de 25 anys de trajectòria des de la proclamació de la Carta de Ciutats Educadores. Per això, volem sumar-nos a la celebració del Dia Internacional de la Ciutat Educadora amb un programa d'activitats variat, que convida a disfrutar les ciutadanes i els ciutadans. Desitgem comptar cada dia amb el suport de més persones, associacions, empreses, institucions, etc. que treballen amb entusiasme per una educació integral, renovada i emancipadora. I convidem ciutats grans i xicotetes de totes les latituds a unir-se a esta aposta audaç i esperançadora de construir Ciutats més Educadores per a un món millor.
divendres, 25 de novembre del 2016
EL PAPER DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.
(Hui que és el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra la Dona, publiquem esta redacció de Pilar Giner, alumna del Centre de Formació de Persones Adultes de Mutxamel.)
Per tots és sabut que el paper de la dona ha canviat molt al llarg de la història.
Les dones d’ara són molt diferents de les dones de principi de segle i han passat de tindre un paper submís i poc valorat en la societat a ocupar la major part de les matrícules universitàries. Gràcies a això tenen una major projecció social i cada vegada és més freqüent vore dones en càrrecs directius importants i amb molta responsabilitat. Però, realment tota esta projecció social ha sigut beneficiosa per a les dones? Tot són avantatges?
Fa uns dies llegint la premsa vaig veure un anunci d’una prestigiosa clínica de fertilitat que oferia a les dones la possibilitat de congelar els ovòcits per quan volgueren ser mares. La notícia em va arribar fins al moll de l’os. Quan vaig poder recuperar-me, pel cap repicaven un fum de preguntes. Què estem fent? Congelar ovòcits? És això un alliberament real per a la dona?
Un dels inconvenients que les dones tenen és que la capacitat fèrtil és limitada i disminueix amb l’edat. La fertilitat cau d’una manera molt important quan la dona complix trenta-cinc anys. El que sol passar és que les dones que estudien i volen continuar amb la seua trajectòria professional han d’ajornar la seua maternitat, i clar, el negoci està fet. Les clíniques reproductives ofereixen la congelació d'ovòcits per a solucionar el problema. Congelen ovòcits de bona qualitat biològica i quan pots ser mare, vas, te’ls descongelen, fan la tècnica de reproducció assistida que faça falta i, tot i que tingues quaranta anys o més, podràs ser mare.
Si ho analitzem de fit a fit és molt trist. Com que no tenim prou polítiques que protegisquen i cuiden la maternitat, les clíniques fan negoci. Per això, jo crec que la dona sí que ha guanyat molts drets però encara continua tenint poques polítiques que la protegisquen en una cosa tan important com és el fet de ser mare. Sense naixements no hi ha futur i la continuació de l’espècie perilla, espere que algú se n’adone abans que siga massa tard.
divendres, 18 de novembre del 2016
El valor de la toponímia: Molí de Rates
Fa uns dies ha canviat o ha començat a canviar el paisatge d’entrada a Mutxamel quan venim de Sant Joan, com molts ja heu vist ha caigut la casa del molí de Rates. Un topònim viu però que a partir d’ara deixa de tenir un referent físic. Un topònim amb història i modificacions perquè de l’originari molí va passar a ser, a partir dels anys huitanta del segle passat o pocs abans, El molino, un club amb fanalet roig. Així al llarg dels anys el molí que amb la força de l’aigua molia la farina, molia passions amb aigua carregada de graus.
Però volem parar atenció a la denominació Molí de Rates que ens aporta una informació sobre la nostra història, rates és una denominació vinculada a l’aigua i concretament als molins, com es pot llegir a l’article Toponímia de Cocentaina de Vicent Cabanes i Vicent Santamaria: “Segons Coromines els topònims Rata, Rates, Ratavilla són noms de lloc de molineria (molí era ríha en àrab): “Els progressos dels moros en matèria hidràulica feren que aquest mot s’arrelés en la nostra toponímia amb vasta extensió [...] Podem, doncs, suposar que en el nostre nom tenim ar-rihat "els molins" canviat en l'arr(e)ata: ja que ajuntant-s'hi l'article l' amb arr-aràbic semblava un femení la-, i així venia a confondre`s amb rata, nom del petit mamífer rosegador"(OC VI, 346 b34 i 347a1). Reforça aquesta teoria, el fet que la nostra partida està situada a la vora del barranc de Patot, que, encara que avui està sec, probablement portava aigua en època musulmana. Així mateix, a Alcoi també trobem, amb la mateixa filiació el topònim la Costera de la Rata, pròxim al barranc de la Foia."
Dins de Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes: (València, 18-21 d’abril de 2001) Emili Casanova. Universitat de València 2002
El nostre Molí de Rates es trobava al costat de la sèquia major que portava les aigües des del riu Montnegre per a regar l’horta d’Alacant, i en este lloc la denominació ens diu que el molí funcionaria en temps de moros, és a dir ens vincula a un ús, a un paisatge i a un referent històric que gràcies a les paraules, a la toponímia unix present i història. I ara, malgrat que ha caigut l’edifici que sustentava el nom, més que mai cal protegir el topònim carregat d’informació i valor per conéixer Mutxamel.
La importància de la toponímia per conéixer la nostra ciutat és un dels arguments que defensa el treball guanyador del certamen d'investigació Manuel Antón APROXIMACIÓ AL TRACTAMENT DIDÀCTIC DE LA TOPONÍMIA LOCAL EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: PROBLEMÀTICA DELS JOVES MUTXAMELERS de Maria del Carme Nadal Sánchez on podem llegir en la introducció unes paraules que manifesten la importància de la toponímia per a conéixer el medi on vivim, tant la geografia com la història:
“La toponímia de Mutxamel forma part del patrimoni cultural i lingüístic d’aquesta
localitat. És evident que els noms de lloc descriuen el paisatge que ens envolta, a partir de l’experiència amb el medi i la consegüent interpretació d’aquesta. A més,
els topònims són un referent per a situar-nos espacialment i, al mateix temps,
reflecteixen la nostra llengua i la nostra identitat com a poble. Altrament, ens ofereixen un tast de la nostra història. De fet, són el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats ja que ens revelen els nostres orígens i les nostres arrels. És així com aquests ens ajuden a comprendre el present i, així, poder crear un futur òptim. Però, com a element viu, són sensibles i vulnerables a qualsevol esdeveniment i entrebanc del temps. Per tot això, és necessari que la toponímia local reba un tractament significatiu per part del sistema educatiu, així com també, de l’Ajuntament de Mutxamel.
És inqüestionable que el coneixement de la toponímia a nivell local és essencial per al desenvolupament dels mutxamelers com a ciutadans compromesos amb el lloc on viuen. Així mateix, aquesta consciència col•lectiva és bàsica per al desenrotllament de persones capaces d’apreciar la vàlua dels béns municipals, com a mostra d’identificació entre la cultura i el poble. Fet i fet, la toponímia és una disciplina polièdrica i completa. Això és, pot ser abordada des de diverses perspectives, com ho són: la geografia, la història, les ciències naturals i la lingüística. Tot i això, ens interessa esbrinar si s’aborda des de l’assignatura de Valencià: llengua i literatura en tant que aquesta matèria està íntimament lligada a l’ensenyament de la idiosincràsia de la Comunitat Valenciana i, al seu torn, a la transmissió de la cultura de Mutxamel.
dimarts, 8 de novembre del 2016
Locucions i frases fetes
Moltes voltes en les proves de coneixements de llengües apareixen locucions i frases fetes que no sempre reconeix el parlant i per això es crea una percepció d'estar perduts en un laberint.
I així les locucions i frases fetes que naixen en el llenguatge viu carregades d'expressivitat acaben convertint-se fora de context en lloses que cauen sobre aprenents que troben estes construccions més fosques que una cova de llops.
Per eixe motiu cal apropar-se a les locucions i frases fetes per recuperar l'expressivitat i no solament per memoritzar-les. Una eina que podem fer servir és la web del rodamots i concretament en els apartats de frases fetes i locucions. I molt complet és el diccionari de sinònims i frases fetes de la UAB
Solament que fem una ullada a algunes veurem com el llenguatge de les frases fetes i les locucions està ple de metàfores quotidianes que el parlant fa servir per expressar el món, el seu món, carregat d'afectivitat:
a cau d’orella,
amagar el cap sota l’ala,
amb la cua entre cames,
ballar pel cap,
cames ajudeu-me,
cara de jutge,
caure-li les ales del cor,
com un cop de puny,
en cos de camisa,
estar lligat de peus i mans,
estirar més el braç que la màniga,
fer-se-li les dents llargues,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





