Fa uns dies ha canviat o ha començat a canviar el paisatge d’entrada a Mutxamel quan venim de Sant Joan, com molts ja heu vist ha caigut la casa del molí de Rates. Un topònim viu però que a partir d’ara deixa de tenir un referent físic. Un topònim amb història i modificacions perquè de l’originari molí va passar a ser, a partir dels anys huitanta del segle passat o pocs abans, El molino, un club amb fanalet roig. Així al llarg dels anys el molí que amb la força de l’aigua molia la farina, molia passions amb aigua carregada de graus.
Però volem parar atenció a la denominació Molí de Rates que ens aporta una informació sobre la nostra història, rates és una denominació vinculada a l’aigua i concretament als molins, com es pot llegir a l’article Toponímia de Cocentaina de Vicent Cabanes i Vicent Santamaria: “Segons Coromines els topònims Rata, Rates, Ratavilla són noms de lloc de molineria (molí era ríha en àrab): “Els progressos dels moros en matèria hidràulica feren que aquest mot s’arrelés en la nostra toponímia amb vasta extensió [...] Podem, doncs, suposar que en el nostre nom tenim ar-rihat "els molins" canviat en l'arr(e)ata: ja que ajuntant-s'hi l'article l' amb arr-aràbic semblava un femení la-, i així venia a confondre`s amb rata, nom del petit mamífer rosegador"(OC VI, 346 b34 i 347a1). Reforça aquesta teoria, el fet que la nostra partida està situada a la vora del barranc de Patot, que, encara que avui està sec, probablement portava aigua en època musulmana. Així mateix, a Alcoi també trobem, amb la mateixa filiació el topònim la Costera de la Rata, pròxim al barranc de la Foia."
Dins de
Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes: (València, 18-21 d’abril de 2001) Emili Casanova. Universitat de València 2002
El nostre Molí de Rates es trobava al costat de la sèquia major que portava les aigües des del riu Montnegre per a regar l’horta d’Alacant, i en este lloc la denominació ens diu que el molí funcionaria en temps de moros, és a dir ens vincula a un ús, a un paisatge i a un referent històric que gràcies a les paraules, a la toponímia unix present i història. I ara, malgrat que ha caigut l’edifici que sustentava el nom, més que mai cal protegir el topònim carregat d’informació i valor per conéixer Mutxamel.
La importància de la toponímia per conéixer la nostra ciutat és un dels arguments que defensa el treball guanyador del certamen d'investigació Manuel Antón APROXIMACIÓ AL TRACTAMENT DIDÀCTIC DE LA TOPONÍMIA LOCAL EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: PROBLEMÀTICA DELS JOVES MUTXAMELERS de Maria del Carme Nadal Sánchez on podem llegir en la introducció unes paraules que manifesten la importància de la toponímia per a conéixer el medi on vivim, tant la geografia com la història:
“La toponímia de Mutxamel forma part del patrimoni cultural i lingüístic d’aquesta
localitat. És evident que els noms de lloc descriuen el paisatge que ens envolta, a partir de l’experiència amb el medi i la consegüent interpretació d’aquesta. A més,
els topònims són un referent per a situar-nos espacialment i, al mateix temps,
reflecteixen la nostra llengua i la nostra identitat com a poble. Altrament, ens ofereixen un tast de la nostra història. De fet, són el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats ja que ens revelen els nostres orígens i les nostres arrels. És així com aquests ens ajuden a comprendre el present i, així, poder crear un futur òptim. Però, com a element viu, són sensibles i vulnerables a qualsevol esdeveniment i entrebanc del temps. Per tot això, és necessari que la toponímia local reba un tractament significatiu per part del sistema educatiu, així com també, de l’Ajuntament de Mutxamel.
És inqüestionable que el coneixement de la toponímia a nivell local és essencial per al desenvolupament dels mutxamelers com a ciutadans compromesos amb el lloc on viuen. Així mateix, aquesta consciència col•lectiva és bàsica per al desenrotllament de persones capaces d’apreciar la vàlua dels béns municipals, com a mostra d’identificació entre la cultura i el poble. Fet i fet, la toponímia és una disciplina polièdrica i completa. Això és, pot ser abordada des de diverses perspectives, com ho són: la geografia, la història, les ciències naturals i la lingüística. Tot i això, ens interessa esbrinar si s’aborda des de l’assignatura de Valencià: llengua i literatura en tant que aquesta matèria està íntimament lligada a l’ensenyament de la idiosincràsia de la Comunitat Valenciana i, al seu torn, a la transmissió de la cultura de Mutxamel.
El passat 22 de febrer, la Regidoria d'Educació i Cultura de Mutxamel, col·labora en l'acte de lliurament dels premis dels concursos de cartells, fotografia i escriptura de les XXX Jornades Culturals dels Centres de Formació de Persones Adultes de l'Alacantí.
